16.11.07

m'agraden les tomates i les patates, però adorar-les...

No patiu pel títol, que ara no m’he reconvertit exclusivament en un divulgador de la senzilla cuina casolana, sinó que els temes es presenten de forma imprevista i no em ser estar de fer-vos-en cinc cèntims.

Ja sabeu que sóc un lector discret i que de vegades parlo del que menjo. Doncs avui, en obrir el correu he pensat que algú es volia aprofitar d’aquests dos fets perquè la primera impressió que he tingut és que pensaven que cauria en el parany.

Començava així:

Notificación de Panda Antivirus + Firewall 2007:

El archivo Patatas.jpg era potencialmente peligroso y ha sido borrado.El archivo tomates.jpg era potencialmente peligroso y ha sido borrado.

Ostres, resulta que algú sap que menjo patates i tomates amb freqüència i m’ha enviat dos virus sota la disfressa d’aquests inofensius aliments que podien esclatar en intentar tocar-los amb la punta del ratolí, amb el perill de contaminar-me tot l’ordinador amb no se sap quina infeccció. Terrible. Dono les gràcies a Panda.

Continuo llegint la part no eliminada i em sembla que els autors de l’atemptat en grau de temptativa s’han pres massa molèsties, perquè disfressar un virus sota l’aparença d’una publicitat com aquesta trobo que és excessivament elaborat, fins i tot pervers:

Adoro los tomates
Autoras: Mireille Gayet, Valérie Gaudant y Nathalie Gaudant
Número de páginas: 72 (todas en color)
Número de ilustraciones: 116
Encuadernación: en rústica (con sobrecubierta de plástico)
Formato: 14 x 22 cm
Precio: 10,90 euros
ISBN: 978-84-96754-15-7
¡Qué largo camino el recorrido por el tomate desde su nacimiento en América del Sur, probablemente en Perú, hasta nuestra mesa! Rojo, anaranjado, verde, amarillo o incluso blanco, liso o acanalado, redondo o alargado, los incas ya habían seleccionado numerosas variedades.Desde las variedades de tomate más grandes hasta los pequeños tomates cherry, el único problema es elegir los mejores para llevarlos a la cocina.Crudos en las ensaladas, aliñados con un simple chorrito de aceite de oliva, en potajes calientes o fríos, cocidos al horno, rellenos o gratinados... Además, los tomates permiten también ser guardados en conserva. En fin, se adaptan... a todos los gustos.

Pot ser que realment sigui publicitat d’un llibre? De dos llibres, de fet, perquè també hi ha l’equivalent sobre la patata, amb una descripció tan sucosa com aquesta i amb un bé de Déu d’il·lustracions, més que pàgines.

Continuo investigant i l’editorial no em diu gaire res: Lectio Ediciones? M’envien publicitat de llibres en castellà d’una editorial desconeguda sobre uns temes monogràfics que tampoc és que siguin les meves lectures habituals?

Acabo recordant que Lectio Ediciones és el segell de Cossetània quan publica els llibres traduïts al castellà. Respiro. Els de Cossetània fa algun temps que em tenen al corrent de les novetats i ara han pensat que potser també m’interessen les seves traduccions. Bé, segur que no, que és un d’aquests automatismens publicitaris que no tenen en compte el subjecte que rep la propaganda.

Està bé això de fer la mateixa gent l’edició al català dels seus propis llibres. En aquest cas, obres que no deuen tenir un nombre excessiu de lectors i que no deuen ocasionar baralles editorials per quedar-se amb els autors. Per altra banda, encara que no l’he llegit m’atreveixo a opinar: qui deu comprar aquests llibres? I, tan interessant com aquesta pregunta: qui els deu escriure? Ja sé que hi ha gustos per a tot i que jo mateix no m’atreviria a confessar alguna de les meves lectures, però... Potser sí que tractant-se de llibres de cuina – amb la història dels productes inclosa, un toc culturalista interessant- la venda està assegurada.

Pensant, pensant, arribo a la conclusió que aquests de Lectio (amb bloc inclòs) han muntat un bon sistema publicitari. T’envien unes imatges que vull creure inofensives i que alerten l’antivirus, i davant de la singularitat del fet, algú com jo, procliu a parlar de nimietats, fa publicitat gratuïta que d’altra manera no hauria estat possible. No està malament. El seu sistema imaginatiu m’empeny a perdonar-los l’ensurt, però que no m’ho tornin a fer.

P. S. Vista la publicitat que aporto, seria un detall que m'enviessin el llibre de les patates o de les tomates. Suposo que demanar els dos seria abusar.

6 comentaris:

Jordi Ferré ha dit...

Benvolgut, en primer lloc disculpa per haver enviat involuntàriament un virus adjunt amb el missatge. No era voluntat nostra enviar un virus. La qüestió està és que nosaltres treballem amb Apple i com que aquest sistema és molt resistent als virus no els va detactar. De totes maneres, moltres gràcies per haver parlat d'aquesta nova col·lecció que hem començat amb el segell Lectio.

Somiatrufes ha dit...

Potser em fico on no em demanen, però ara que s'ha resolt el cas i que, a més, se n'ha fet publicitat, estaria bé que el nou segell Lectio t'enviés almenys un dels llibres. Potser donaria per una ressenya al bloc i tots hi sortiríem guanyant.

(sóc nou al bloc i et felicito)

Xurri ha dit...

Si no és hauria de ser una d'aquestes campanyes virals, que es difonen per pura xafarderia... ara em moro de ganes de mirar els llibres al vincle...(ara hi vaig)

p ha dit...

Cap problema, Jordi. Com veus, ha estat només una anècdota, encara que m'intriga com podeu haver enviat un virus i quins efectes causava. El dubte em quedarà per sempre més. Veig que teniu a punt dos llibres nous de Bladé; ja estic impacient...

Fa bé de ficar-hi, somiatrufes. Ja veus que per demanar no quedarà. I si rebo algun dels dos llibres, prometo fer alguna recepta i la publicitat corresponent.
Gràcies per la felicitació. Segueixo el teu bloc, encara que no hagi deixat empremtes, encara.

Què t'ha semmbalt, xurri? Veig que encara acabarem compartint receptes.

Jordi Ferré ha dit...

Hola quan puguis envia'm la teva adreça i t'enviaré un exemplar de promoció. Després del risc creat al teu ordinador serà una manera de compensar-te.

pere ha dit...

Ja has vist que no he trigat gaire a acceptar la teva proposta :-)