23.11.07

sota el signe de sagitari

Una mica més i em passa desapercebut! La Gemma Blat encapçala avui la seva secció Previsions astrològiques de l’”Avui” amb el text següent:

Aquesta mateixa tarda, a les 17 hores i 51 minuts, el Sol s’endinsarà en el signe de Sagitari, des d’on ens voldrà encoratjar a disparar totes les nostres fletxes, com si es tractés de les nostres il·lusions més preuades. Caldrà que sapiguem fer diana i que vulguem arribar lluny.

Als consells específics del meu signe, a més d’una part del text anterior, afegeix: Quan el dia s’enfosqueixi, vosaltres creixereu. Totalment poètic: gairebé un alexandrí!

Què faig? El Sol m’encoratja a tensar l’arc i disparar les fletxes, però quants dards em queden al buirac? Quines són les meves il·lusions més preuades? Em caldrà revisar i revisar-me? I amb el que em quedi, sabré fer diana? No és tan fàcil, per bé que fa dues setmanes que tinc ulleres noves. Per altra banda: quina és la diana? Estic prou entrenat? Preguntes i més preguntes. Dubtes. Vacil·lacions. Tinc interès a arribar lluny? No es troba el que vull al meu voltant?

És veritat que quan el dia s’enfosqueix jo creixo: m’agraden les nits, la perspectiva que donen, la seva tranquil·litat, les transformacions que proporcionen, però, a qui li importa? Si tothom ja dorm. I qui em tindrà en compte l’endemà al matí?

I un mal averany. Diu la Gemma Blat (com m’agrada aquest cognom de la terra) que el dia de meu aniversari -just aquell dia- la lluna farà el quart minvant...

Ah, però ara és la nit. Ara no és el moment dels dubtes sinó de les accions, de no fer-se retrets, de buscar les fletxes i disparar. Que la diana les esperi al final del trajecte.

5 comentaris:

Albert ha dit...

Que tinguis sort amb la diana i les fletxes. i no assumeixis tan radiclament que tothom dorm a les nits....

anna g. ha dit...

Salutacions d'una altra Sagitari que també intenta fer diana ;)

rhanya2 ha dit...

Exacte, igual que l'Albert, jo també em desvetllo a la nit, i de fet és "quan hi veig més clar". Anit vaig dormir quatre hores... i aquí estic capbussada.

Anònim ha dit...

Tu sempre fas diana Pere, cada post es un encert de 1o de 10. Per cert el d’avui molt inspirat. Aviat faràs anys oi?
Una abraçada.... o moltes,

=;)

miquel ha dit...

Poques fletxes i dianes boiroses o incertes, Albert; però, cap problema. Potser no dormim, peò no donem senyals de vida extriors, que per al cas -i en alguns casos- és el mateix.

Tu sí que tens fletxes (i dianes), bitxo... Vam quedar que aquest era el nostre any, oi?

A la nit sempre és veu més clar, violette. El dia ens fa callar. Uf, jo en vaig dormir una més, igual que els altres dies. Dormir és de covards.

Una abraçada, jaka. I gràcies per creure en la meva punteria, però...