lectures nadalenques

M’agrada l’esperit institucional antinadalenc de Barcelona, en la millor tradició del segle XIX: quatre bombetes repartides en alguns carrers, que majoritàriament deuen pagar els botiguers, i poca cosa més, no sigui dit. De les iniciatives particulars, portes endins, avui no toca parlar-ne. De les compres sumptuoses o no dels particulars, avui no en parlaré, però m’hi jugo el que vulgueu (la meva afició pel joc em perdrà) que es gastarà més que l’any passat si he de fer cas a les dificultats de circulació pel portal de l’Àngel i carrers adjacents que freqüento els caps de setmana. No sé si he d’afegir a l’esperit antinadalenc la mossegada a la mà que li va fer un infant de tendra edat al pare Noel del Corte Inglés que li oferia caramels, estimulat per un integrisme tradicionalista –el nen, vull dir- o si simplement es tractava d’una reacció atàvica davant del desconegut.

En l’aspecte no institucional, em va semblar que les llibreries tenien més clients que altres anys que compraven, en benefici propi o dels altres, llibres d’aquells que fan de bon llegir per aquestes dates, és a dir, les darreres novetats i els de tota la vida que ara reapareixen. Jo, que sóc un lector eclèctic i compulsiu, tinc tendència a triar ara, a part de les lectures intemporals, algun llibre que em distanciï una mica de la dolçor xixonenca d’aquests dies, i trobo en alguns llibres anglesos del XVIII o del XIX, l’antídot adequat: la seva ironia, el seu distanciament, és perfecte.

Una recomanació menor, tot i que sé que no me fareu cas: Instrucciones a los sirvientes, de Jonathan Swift, de l’editorial Sexto Piso. No sé si la traducció és deficient o és que l’autor no estava en el seu millor moment, però tot i així hi ha detalls a tenir en compte, malgrat que ara la vida va per altres camins i alguns oficis ja no existeixen. Tradueixo literalment del castellà la traducció de l’anglès:

INSTRUCCIONS A LA DIDA

Si el nen et cau i el deixes esguerrat , no ho confessis de cap manera; i si mor, no corres perill.
Esforça’t per quedar prenyada com més aviat millor mentre dones el pit, per tal d’estar a punt per un altre serveix quan el nadó que alletes mori o el desmamantin.

Això és retornar a la realitat intemporal, i crec que m’explico.