i entre els àpats?

En aquestes dates, i la cosa ja fa dies que dura, s’omplen els nostres ulls i les nostres orelles de recomanacions per tal que l’esperit nadalenc no sigui absent de les nostres llars i de les nostres vides. Sobretot s’invita a gastar els diners desembrals que pesaran com lloses en les nostres butxaques: qui no comprarà algun aparell o es canviarà el vell per un altres (compte amb el cànon de la SGAE)? Jo tampoc no em puc sostreure d’aquesta publicitat absolutament necessària, encara que com que sé que alguns de vosaltres no teniu massa voluntat de despendre-us dels vostres calés escassos, us faré suggeriments econòmicament modestos o nuls, i no per això poc satisfactoris –espero-, per omplir el lleure que teniu entre àpat i àpat.

Comencem. Segur que alguna de les experiències –o els espais en blanc- d’aquests dies no es poden convertir en una transformació? Ja hem sobrepassat les cinquanta (la Júlia ha estat qui ha passat la ratlla d'aquest primer equador), però ens sap greu arribar a les cent abans que hàgiu escrit la vostra. Confesso –i em sembla que és una experiència compartida pels altres participants- que ens ho passem molt bé jugant amb la llengua en si mateixa, amb els conceptes, amb les idees..., i que potser ens sabrà greu veure com ens hem d’esperar una mica més per veure els resultats al bloc; però els transformadors som generosos i amics de compartir. Va, decidiu-vos, deixeu-nos veure que us surt en aquest procés creatiu aparentment tan cenyit a un text. I si voleu ser anònims –hi ha algú que vol ser anònim?-, també sereu benvinguts. No us faci mandra. Sí, sí també t’ho dic a tu.

Si no voleu ser creatius dintre d’un ordre i preferiu ser espectadors, el meu suggeriment és anar a veure El poema de Nadal, de J. M. de Sagarra, que cada any i en lloc divers es representa per aquestes dates. Gran tasca la de l’incansable Esteve Polls. Enguany al TNC. Si encara queden entrades, podeu anar-hi per Nadal o per sant Esteve, les dues úniques representacions que queden; després, fins l’any que ve. Al menys una vegada a la vida, creients i no creients en Sagarra o en Nadal, hi heu d’anar.

Potser una pel·lícula sense sortir de casa? La cosa es presenta difícil si no la teniu gravada: els videoclubs estan en crisi; a la tele, poca cosa, suposo. Aquí no m’atreveixo a aconsellar-vos res. Heu llegit, però, les 100 millors que van aparèixer no fa gaire a “La Vanguardia” com a resultat d’una votació popular? Aquí teniu les 10 primeres, i estic segur que la vostra llista seria molt diferent. En el meu cas, per exemple, les tres preferides que m’agrada repassar no les trobo aquí:

Lo que el viento se llevó (7997 vots)
Brokeback Mountain (7619)
Casablanca (6062)
Pulp Fiction (5986)
Con la muerte en los talones (...)
El laberinto del fauno
Amélie
Mar adentro
My Fair Lady
Blade Runner

Si preferiu la llista del “Times”... O potser voleu consultar “Vikipedia” en anglès? Us decanteu per la narrativa de les imatges o per la narrativa del text? Quina és la pel·lícula que tornaríeu a mirar?


Que voleu llegir una mica? De llibres de paper ja en vaig parlant, així que deixeu-me que us recomani un Dickens en català que s’està publicant en pantalla (cliqueu aquí). Espero que el traductor de Bleak House no surti gaire de casa aquests dies i s’afanyi a oferir-nos més capítols, encara que la proposta inicial seigui d'un lliurament per mes fins a l'any 2009.

I si no us fa res, continuaré un altre dia, que ja és tard i demà he de matinar, encara.