15.12.07

solucionari

Fa dies que no us alimento el cos des del bloc i ja deveu començar a pensar que sóc un amfitrió terrible. Va, doncs, acompanyeu-me, a veure si us ve de gust.

Recordeu que dies enrere va circular la notícia que un industrial del porcí havia aconseguit fer passar carn de porc per carn de vedella? La veritat és que encara no m’explico com ho va aconseguir. Potser els clients eren musulmans que no havien vist la bèstia immunda en la seva vida, o vegetarians reconvertits que tastaven per primera vegada la carn. En fi, segur que mai no ho arribaré a esbrinar. Just un dia d’aquells no em trobava del tot en forma, fins al punt que la Joana em va aconsellar que em fes una mica d’arròs bullit. Vaig fer-li cas, però vaig pensar que l’arròs bullit sol, que ja m’agrada, era un àpat desequilibrat, així que li vaig afegir uns quants ingredients més que no perjudiquessin el moment de salut en què em trobava i que al mateix temps permetessin que ella no hagués de patir les conseqüències del meu mal compartint la pobresa de la dieta. Vet aquí el plat per a quatre persones no gaire golafres:

INGREDIENTS

Tres tassetes d’arròs, dos alls, quatre o cinc pastanagues de bon veure, una ceba gran, una branqueta de farigola, un raig de conyac, sal, oli, pebre, un rellom (rellomillo) de porc.

PREPARACIÓ

En una cassola al gust (fang, tefal, ferro colat...), es fica una bona quantitat d’oli i quan està ben calent s’afegeix la peça de carn que, si es vol, s’ha deixat una estona amb la sal i el pebre corresponent macerant en una mica d’oli i un raig de conyac. Cal que el foc sigui viu i que la carn quedi ben feta per fora (doneu-li la volta de manera que els quatre costats quedin homogenis) i cruenca per dins.

Es retira la carn i es reserva, i en la mateixa cassola (potser haureu de treure una mica d’oli) es fregeix la pastanaga tallada a rodanxes primes i la ceba a la juliana. És interessant que aquests dos ingredients es caramelitzin, cosa que requereix un foc baix; però si no teniu paciència, com en el meu cas, després de donar-los unes quantes voltes, podeu afegir-hi aigua fins a cobrir-los. Un moment abans que s’hagi evaporat tota l’aigua, tireu la farigola (efectes curatius contundents i demostrats) i l’all tallat en uns quants trossos, també una mica de sal, si no ho heu fet. Ja només amb l’oli, deixeu que la barreja es cogui una mica més, però aneu en compte que no es cremi. En les imatges que veieu aquí s’han afegit uns rovellons fets per separat amb all i julivert, però aquest complement és improvisat.

Mentre s’ha anat fet la cocció anterior, haureu tallat el llom no gaire prim. És el moment d’afegir-lo a la cassola. Ara és quan us cal decidir com voleu la carn: vermellosa o feta. No cal dir que és més gustosa la primera. Si us sobra carn, sempre la podeu guardar per menjar-la freda o escalfada en un altre moment.

I a servir. Poseu els talls que us sembli en un plat, juntament amb l’arròs que haureu preparat al mateix temps.

Tot plegat, oli en un llum. Acabar de menjar i haver resolt els problemes gastrointestinals està garantit: l’arròs i la farigola obren miracles, i els altres complements, completament prescindibles, donen una mica de vistositat al conjunt.

Apa, bon profit!

4 comentaris:

Xurri ha dit...

oído barra!!!

(m'encanta el gat)

pere ha dit...

Te'l preparo, xurri?
(és un gat ibèric, d'Ullastret)

violette ha dit...

A mi també m'ha encantat el gat!!

(El plat no el puc pas fer... fa 15 anys que no menjo carn). A mi, com diu l'Astre, m'han de "matar bròquils".

pere ha dit...

Decidit, m'hauré de quedar el gat... o tel regalo...?
Ah, per això et conserves tant en forma... I si et guardo la part de pastanaga: mira que està boníssima amb l'aroma lleugera de la farigola i el perfum de l'all.
(Que curiós, violette: avui m'ha trucat una cunyada que no em llegeix per preguntar-me com podia fer un rellomuillo al forn)