27.12.07

partitius

Hi ha dies que pagaria per treballar -un quart de jornada, no us penseu! La resta ja m'està bé.
Contemplar, des d'una altra finestra, els canvis d'aquest paisatge d'hivern en què de sobte uns senyals de fum fan saber que hi ha algú que ha estat capaç de deixar la taula enmig dels retrets dels altres, ja m'està bé.



















Compartir, un quart de jornada, menjar, converses i riures, nous i repetits, ja m'està bé.

Passejar, per carrers deserts -si no fos pels basars xinesos i els que s'apressen a buscar una sort humil al local de la quina-, ja m'està bé. Passejar acompanyat, encara m'agrada més.


















Xerrar una estona llarga, passada la mitjanit, des de lluny, però prop, ja m'està bé.


Llegir una estona, sense exagerar, alguna cosa lleugera i escriure'n un fragment aquí, sense gaire sentit, ja m'està bé.


Xènia

Perquè no manqui una toga a les tonyines i una túnica a les olives, perquè l'arna infecta no hagi de morir miserablement de fam, feu malbé, Muses, aquets papirus del Nil que són la meva despesa: Vet aquí que l'Hivern embriac reclama plesanteries noves. Els meus daus no poden lliurar ardoroses batalles, ni el meu sis no repica amb l'as el vori del meu cornet: aquest joc no comporta pèrdua mi guany.

Marcial: Epigrames.



De vegades, necessitaria cinc quarts de jornada.

7 comentaris:

xurri ha dit...

...doncs si que sabies qué escriure...

(t'haig d'avisar que si vas robant quarts endavant, al final perdràs dies)

(m'encanta que els robis, no obstant)

Anònim ha dit...

Referent al post anterior, com es nota que hi ha distància pel mig... esteu tots ben bé com un llum. Tant de bo aquesta espurneta -que sovint s'esvaeix amb l'edat- no s'apagui mai.
Un bon post, Pere. Em sembla que a partir d'ara m'hi passaré més sovint, si no et sap greu.
LadyMacbeth

gemma ha dit...

Hi ha dies que acaben amb somriures inesperats! Bon dia pere!!

Ramon Aladern ha dit...

Pere, tenia pendent de contestar-te la invitació que em vas fer ja fa uns dies. Sóc un mandrós, ja ho veus!
Aquest matí se m'acudit donar-te la resposta a través del B&N; allí t'ho dic. I de passada et dóno les gràcies per pensar en mi.
Bona entrada d'any, maco!

zel ha dit...

Osti Pere, que bonic, m'està bé també a mi el que proposes, i encara les postres finals, que m'han al.lucinat. Bones diades, bones xerrades, bones mirades... i a tots ens falta temps...què hi farem, encara prou que nosaltres en tenim. Petons.

JosepArnau ha dit...

Un post ben bonic i tots aquests moments que ens expliques encara més.

P.S: DTot i que no comenti massa de tant en tant vaig passant pel bloc.


Que passis unes bones festes!

pere ha dit...

Mai no sé què escriure, xurri, però escric.
Continuaré intentant els robatoris temporals; snse resultats, ho sé. El temps...


Només faltaria que no tornessis a venir L. M.
Això de l'edat -què et puc dir?- és un invent dels qui creuen en el temps. Aquí procurem tenir sempre el foc encès, per escalfar-nos i per escalfar.

Si no hi ha somriures, gemma, què ens queda? Bona nit, maca.

Gràcies per pasar, ramon, i per fer-me partícip dels teus versos. Però, no. En aquesta vida hi ha temps per a tot: per plorar i per riure, per matinar i per vetllar, per caminar i per aturar-se. Mal invent el del temps que comptem -compto-, i que sembla que se'ns escapa.
Bon any, amic.

Saps què, zel, esclavitzem el temps que ens esclavitza. D'acord: més fàcil de dir que de fer; però algú la vist mai el temps?
Bon 2008! Ai, ja torno al temps.


Gràcies, joseparnau. Tots dos pasem per les cases respectives sense deixar empremtes visibles.
Bones festes també a tu!