El Barça guanya

Sembla que la samarreta del Barça es ven en alguns països islàmics sense la creu de sant Jordi al quadrant superior esquerre de l'escut, que s’ha quedat simplement amb la barra vertical. Hi ha qui es podria escandalitzar davant aquesta tergiversació d’un senyal d’identitat centenari que va més enllà del club i afecta la pròpia essència de Catalunya. De fet, la mateixa “La Vanguardia”, on he llegit la notícia, li dedica un espai preferent de la portada i un article a la secció d’esports.

Què voleu que us digui? En els temps que corrent, en què els guanys econòmics són més importants que qualsevol senyal d’identitat, la supressió d’una barra vertical no em sembla especialment significativa si amb això s’aconsegueixen alguns calés suplementaris per la club o la tranquil·litat d'alguns exaltats. Per altra banda, dubto que la majoria dels directius, socis o, sobretot, jugadors del Barça tinguin gaire idea del significat de la creu de sant Jordi, excepte aquells que l’han rebuda de mans de la Generalitat, cosa que els assegura que el seu nom figurarà en les necrològiques del diari esmentat.

És veritat que em fot que després de segles de trepitjar la terra, els humans –d’aquí i d’allà, no sóc exclusivista- encara regeixin la seva conducta per unes directrius que sorgeixen dels llibres que parlen d’un futur inversemblant a partir d’un passat mític i que, a més, interpreten segons uns criteris altament poètics –bé per la poesia- i extraordinàriament desviats de l’esperit inicial en la majoria dels casos –zero als intèrprets oficials, que se m’escapa (menteixo una mica) quina finalitat tenen.

Em fot la intolerància grollera, perillosa i polititzada dels països musulmans, de la mateixa manera que trobo intolerables les desqualificacions més subtils des d’aquí. Perquè, no ens enganyem, aquí, entre nosaltres, sota l’aparença de tolerància i de correcció política, ens trobem també en una situació d’intransigència que no existia fa vint o trenta anys. M’allargaria massa intentant posar exemples, però el darrer post de l’Arare, en clau humorística, ens en dóna una petita pista, només una punta insignificant del moment en què ens trobem: cada dia més oberts i, al mateix temps més tancats, menys receptius a la diversitat.

Déu meu, quant de mal han fet i fan les religions tradicionals! Però no em sembla menys veritat el mal de les idolatries modernes. Quant al Barça, tenint en compte que el que es pretén és guanyar, suggereixo a qui en tingui la responsabilitat que continuï comercialitzant la samarreta oficial, però que en faci d’altres que s’adeqüin als seus seguidors internacionals, segur que incrementaren les vendes. A la fi, estem parlant de negocis i no de principis. O és que no es tracta de fer més gols que les contraris i ingressar més diners, i la resta, només poesia?