En els darrers dies he rebut un premi honorífic que corre darrerament pels blocs: Premi al blog solidari. Me l’han concedit, per ordre alfabètic, l’arare, la katrin i la mar, belles amigues no només virtuals. Els estic agraït perquè pensessin en mi, i em sento com el feliç posseïdor de tres creus de sant Jordi concedies pràcticament al mateix temps. Em permeteu dir que sobretot aprecio la vostra amistat. La veritat és que com que no fan discurs de concessió, no acabo de saber exactament quins mèrits reuneixo que em fan mereixedor del guardó, però investigo una mica els orígens i em trobo que cal compartir idees i opinions (les comparteixo), que mostro el que sé (bé, mostro), que ho faig d’una manera altruista (uf, aquí no sabria que dir, però tot el que és meu és vostre, virtualment parlant –la hipoteca no cal que la compartim), que escric pel desig de compartir (costa poc de dir io és evident que no cobro per escriure) . Finalment, cal seguir la cadena i passar el premi a set blocs. I aquí és on em planto. Primer perquè em tocaria investigar qui és que encara no ha rebut el premi i, segon, perquè ja fa molt temps que he concedit aquest premi als qui passeu per aquí i als qui no passeu però m’acosto jo. Què voleu que us digui, les coses són així: sempre m’ha semblat una injustícia i una limitació haver de triar entre un nombre reduït. Cadascú té el seu encís i quantificar-lo em sembla una... Així que, considereu-vos totes i tots premiats, fins i tot els que heu rebut el premi diverses vegades. Que no, que no faré ara concrecions. És clar que tu també hi ets, cal que t’ho confirmi?
I continuo amb els blocs. Fa dies que es fa publicitat d’unes jornades de la catosfera –el terme sempre m’ha semblat, com atmosfera, eteri) organitzades a Granollers. Entre els organitzadors, en Toni (informació i enllaços en el seu blog), En Sani, en Tibau... I alguns altres que no llegeixo. També, l’editorial Cossetània i Jordi Ferrer (que sí que llegeixo). Sembla que els blocaires podem enviar el que considerem el nostre millor post per tal que sigui oportunament publicat per l’editorial. No diré que no em tempta la proposta, però haver de repassar-me tots els posts que he escrit seria una tasca que en aquest moment sobrepassa les meves forces; per altra banda, sempre m’ha semblat que són els altres i no un mateix qui ha de decidir que és allò que cal destacar. Llàstima, doncs, que la meva mandra disfressada de modèstia em facin inhibir i m’impedeixin figurar en una obra sobre paper que segurament serà un referent imprescindible de no sé ben bé què.
I encara els blocs. No sabria explicar per què, però no m’acaben d’agradar els blocs institucionals. Em refereixo a aquells que munten des de les institucions de tot tipus que tenen altres mitjans per fer-se sentir i s’apunten a una moda, ja vella, que acaben desvirtuant: els blocs dels diaris, els blocs dels programes de la tele... En fi, els blocs comercials i circumstancials, que no dubto que poden tenir el mateix interès o més que els dels aficionats, però...Els del temps de TV3, amb la nova remodelació de l’espai virtual de la cadena, avui devien anar bojos amb el seu bloc (no: blog; interessant tema a debatre en les jornades de Granollers) i no els ha fet res atribuir la temperatura i la humitat que, segons la foto, corresponia a l’Ametlla de Mar, a l’Ametlla del Vallès. En fi, tot són ametlles i tampoc hi devia haver tanta diferència de temperatura o d’humitat -avui més aviat escassa- en un país tan petit. Per cert, paguen per la col·laboració dels comentaristes, o és altruista, com la seva feina?
[ALGO ANDA SUELTO... / QUELCOM VA SOLT...]
Fa 3 hores
9 comentaris:
Res d'inhibicions! Escrius: "sempre m’ha semblat que són els altres i no un mateix qui ha de decidir què és allò que cal destacar." Doncs molt fàcil: escull el post que hagi tingut més comentaris. SEgons el teu criteri, aquest serà "el millor", no? Vinga, no et facis de rogar i participa-hi.Ja som més de 50 blogaires i se't troba a faltar.
Pere, em sumo a la demanda del Toni, que aquest fet i publicació faran història i podràs dir als teus néts 'jo hi era', però no el triaria pel nombre de comentaris, ja que de vegades la gent et comenta molt el que a tu et sembla més inversemblant i en canvi ni gall ni gallina d'algun escrit del qual n'estàs orgullós. Juan Ramón JIménez escribía en les dedicatories 'a las minorías, siempre'. Posada a donar consells 'consejos vendo pero para mi no tengo', un d'aquests en els quals parles d'autors catalans em semblaria excel·lent, ja que sembla que han de ser 'literaris' encara que la resta també ho són, però de literatura pròpia, és clar. I si no, pito pito colorito, que tots són bons, els teus.
Anima't a enviar un post, home. Tenir molt on triar hauria de ser un avantatge. Pitjor és quan tens poc per escollir.
Un petó molt carinyós... ja saps com m'agrades.
Francament, crec que el Pere Saragatona no hi pot faltar en aquest llibre. El que passa que la tria es difícil perquè jo crec que tots els posts son excel•lents.
=;)
JA SOM 50!
Vinga Pere. Anima't a enviar un dels teus posts! No hi pots faltar al recull.
El Sani acostuma a ser un dels que més tard s'assabenta dels esdeveniments consuetudinaris que tenen lloc a la ciutat global. Però quan se n'assabenta, s'hi fa tant com pot i mira d'atrapar els que van al davant.
Així doncs, jo també m'afegeixo a la cohort dels comentaristes i que et demana seriosament i contundent: *Pere, no ens la facis aquesta, de dir que no...Gastar putades al amics No! ...
Ho prohibeixen tots els llibres sagrats des del Mahabharata a la Bíblia , passant per La Recherche du temps perdu i Juan de Mairena.
Així que ja saps el que et toca i para d'elocubrar tota mena de "m'estimaria més no fer-ho" bartlebynians...
O em transformaré en una mena de < a href="http://dipofilopersiflex.blogspot.com/2007/12/la-muerte-lenta-de-luciana-b-de.html">Kloster i la venjança serà múltiple de 7.
Jo de tu no m'hi arriscaria, blogaire! ;-)
No, home, no. Ja saps, Toni que això dels comentaris és circumstancial, que e´s la posteritat qui s'encarrega de ... No et diré que no em tempta la idea del paper i que no trobo interessant la iniciativa. Dit, això, però no tenim més sortida a través de internet que dels suports convencionals? Tu mateix ho dius alguna vegada: Catalunya serà... o no serà. En què quedem? I ja saps que la meva atracció pel paper, per certs papers, és inqüstionable.
Gràcies pels ànims i per l'elogi, Júlia. Que consti aquí que aquest post i les comentaris que vaig fent són només un joc, que és una de les coses que m'agrada més fer. És clar que em faria gracia participar i que em sembla una bona idea el llibre, encara que el sistema el trobo excessivament aleatori, o no, ja deu ser això. Llegir-te a tu, si que em suggereix sempre alguna cosa i això és ser literari, no és així?
Per cert, no sé si podré dir als meus néts: "jo hi era". De moment, ignoro si tinc fills ;-)
Estic molt animat, Jesús. ja vaig pensant, ja.
Uf, katrin! El que dius, així en públic, em descol·loca. Jo també t'estimo, que ho sàpiguen.
Gràcies, jaka. La gent no s'ho creu, però sí que és difícil. Si em deixessin triar 50 posts... Allò de "Els millors cinquanta posts de..." :-) I tu, hi participes? ara ho miraré. i si no, ja pots posar-te a remenar i triar.
D'acord, Toni. si fas unna transformació (cal que et doni detalls) abans que en tinguem 50, envio un post. Sí, l'intercanvi és desequilibrat.
Ostres, si ho diu l'editor...
Sani, les teves amenaces són contundents. No sé si tancar el bloc i nacionalitzar-lo a Corea (del nord o del sud?)i fer-me la cirurgia estètica a la cara.
De veritat que faries tot això? Vosl dir que no m'afalagueu massa?
Publica un comentari a l'entrada