connexió

Encara no dos dies al nord, mig desconnectat: mòbil apagat, correu inactiu perquè no tinc antivirus al portàtil, notícies al diari que ja no recordo, la ràdio em diu que el Madrid ha perdut (i demà el Barça?). M'emporto llibres que no llegeixo perquè el temps, les cames i els ulls m'allunen de casa. Ara, que comença la matinada i la lluna creixent s'acosta a l'oest abans de la seva resurrecció plena, la més famosa en el món cristià, m'acompanya una música irlandesa no triada i les veus dels veïns -aguts i greus massa llunyans per trobar-los sentit en allegro vivace- que celebren una festa ignorada. Faré una mirada al que heu escrit -ho heu fet?- i potser deixaré senyal. Abans pujaré aquestes ratlles i afegiré dues imatges d'avui. Més tard, qui sap si em vindrà bé llegir una estona o col·leccionaré més imatges de la nit exterior i humida, de la lluna que ja es pondrà. O potser les dues coses.