21.3.08

síntesi sincopada

Encara matí de tramuntana que fa tancar els ulls i inclinar el cos i mostra horitzons en altres moments amagats. Passat el migdia anem fins a Ultramort, que, com tots aquests pobles petits de l'Empordà, es nodreix de gent de fora i dels d'aquí, i està net i llustrós. Ni una botiga, només un restaurant a la vora de la carretera amb menú de nou euros i esmorzar de forquilla i ganivet. Surt una dona d'un portal per entrar al del costat. Ens saludem amb una colla familiar amb gos inclòs. No em desagradaria haver nascut aquí: ultramoooort, ultramoooort, ultramoooort.... La gent t'ha de respectar necessàriament. M'acosto com una sargantana al recer d'una paret del sud i deixo que el sol m'ompli d'energia mentre em distrec amb els dibuixos del vent sobre el verd.
A Verges ultimen els preparatius de la dansa de la mort. És curiós que la gent pagui per veure com els esquelets fan el seu ball.

















A la posta, vaig a casa la sogra a buscar una Bíblia, vull repassar el que diu Lluc sobre la resurrecció. El cordó verd assenyala els Proverbis: Una mica dormir, una mica endormiscar-se, una mica encreuar les mans descansant...

Mentre es couen les faves (imprescindibles la xocolata i la menta) de demà -dues hores llargues-, em rellegeixo La vida amarga. Diu Pla en el prefaci:
El que jo crec , per contra, és que l'escriptor té una responsabilitat total davant l'època en què es troba. Això és infinitament més important que les inútils i estèrils temptatives per arribar a una originalitat salvatge i primigènia. La literatura és el reflex d'una societat determinada en un determinat moment. L'axioma -vàlid des dels temps més reculats- és de De Sanctis i jo modestament el comparteixo.

Em sembla que la lluna ja és plena. A penes un sospir de tramuntana. Potser m'acabaré la darrera novel·la de Ferran Torrent.

5 comentaris:

aiguamarina ha dit...

"...les inútils i estèrils temptatives per arribar a una originalitat salvatge..."

m'agrada aquest axioma,ja em quedo més tranquil.la, no hauré de ser original. ( faig una mica de comédia )

A verges aquest any hi havía quelcom més a veure :) no m'estranya que paguesin per anar-hi Þ

Legin-te, m'he sentit transportada a una altre época, que no he viscut, però que intueixo.

http://www.ibiblio.org/wm/paint/auth/manet/manet.zola.jpg

Petons!

zel ha dit...

Ostres ostres, en algun poblet de camí cap a Figueres, encara hi ha rètols com aquest...
Per cert, imprescindible també, per unes bones faves, la menta i el marduix... ja ho has provat?
Bona Pasqua, Pere!

pere ha dit...

potser no són inútils ni estèrils, però en molts casos són decebedores. Fas una mica de comèdia? Ai, ai...
Em deixes intrigat, que més hi havia a Verges? Va, digues...
Ara me n'hi vaig al teu suggeriment.
Petons!

Curiosos, oi?
La menta sí, el marduix no... també la botifarra negra, encara que no era de Viladamat :-)
Bona Pasqua, zel!

aiguamarina ha dit...

Home hi era en Llach, i després de quasi un any sense veure'l de segur que hi han peregrinat molts i moltes Þ


Petons!

pere ha dit...

No ho sabia. Ja veus que encara que no ho sembli estic més aviat desconnectat.
Petons!