reflexions semifestives

Avui se celebra la festa de sant Medir, sobretot a Gràcia i crec que també a Sants, Montjuïc i sant Gervasi. Sant Medir és un dels sants més misteriosos que conec, per molt que diguin no se sap ben ve quan va viure i què va fer perquè avui sigui venerat als altars. Segons una llegenda va ser un pagès de Collserola que tenia les terres en el terme municipal de Sant Cugat i que va ser mort pels romans a causa de la seva sinceritat, cosa que suposo que el fa poc idoni per ser proclamat patró de qualsevol ofici, professió o afecció.

Aquest matí, en un dels meus passeigs diaris entre la Sagrada Família, l’Eixample i Gràcia amb la finalitat de morir lentament fora de la feina, he presenciat les cavalcades que se celebren en honor del sant i que consisteixen, al menys des de la perspectiva de l’espectador, a llençar quantitats importants de caramels a les voreres en horari escolar, és a dir, quan suposadament els nens es troben fent tasques recollits en les seves aules. De fet, però, els alumnes de primària, acompanyat dels seus mestres, solen sortir una estona a veure el pas dels cavalls i dels carruatges que desfilen amb acompanyament musical, principalment de percussió, i recullen quantitats increïbles de caramels elaborats, segons em diuen, a les Canàries, que és on surten millor de preu. Com que hi ha més oferta que demanda i les colles són generoses, l’asfalt i la vorera es converteixen en un cruixir contant del producte trepitjat pel cautxú de les rodes dels cotxes i de les sabates dels vianants. Sembla estrany, però en lloc d’embrutir el carrer, es tracta d’un bon sistema de neteja, perquè el sucre que et queda al calçat –i suposo que als pneumàtics- va enganxant gran quantitat de porqueria que es pot eliminar una vegada arribes a casa. Espero que ara l’alcalde Hereu –és viu?- si llegeix les meves notes no es dediqui a suplir l’aigua amb caramels.

És curiós com malgrat el predicament important que té el sant aquí, a Gràcia, hi hagi tants pocs nens que porten el seu nom. Jo, que per la meva professió he conegut i conec els noms i cognoms de molts nens del barri, només en recordo un que es digués Medir. I és que una cosa són les tradicions lúdiques i religioses i l’altra les tries dels pares que participen d’aquestes tradicions i que a l’hora de la veritat es decanten per antropònims més moderns i convencionals. És clar que potser en la manca de popularitat del nom també hi té a veure el fet que Medir és l’equivalent d’Emeteri –Josep Maria Albaigès ho confirma-, que vol dir vomitiu, per molt que després es vulgui arreglar afirmant que per extensió es pot considerar el significat de rebutjador, defensor. Ja sabeu que el que importa és la primera impressió, que la gent no estem per subtileses.

Tornant a la meva experiència d’avui, ja prop de la feina m’he trobat un nen d’uns set o vuit anys que portava una bossa de plàstic transparent amb més de cinquanta caramels i que intentava inútilment recollir-ne tres –verd, taronja i groc- que s’havien quedat en el sostre d’un cotxe blanc. El nen no demanava ajuda, però la seva mirada implorant m’ha decidit a ser solidari. D’un en un els hi he acostat i he rebut tres gràcies emotives. Donada la confiança que ja hi havia entre nosaltres, se m’ha acudit preguntar-li si no hauria d’estar a l’escola en lloc de seguir els trajectes medirencs. El nen amb, una sinceritat que l’honora, m’ha respost que sí, però que no tots els dies té l’oportunitat d’aconseguir tants caramels d’una forma tan fàcil. No m’he atrevit a renyir-lo ni a concloure la nostra conversa amb cap moralitat tronada; he pensat que, a la fi, el nen mostrava unes dots d’emprenedor –què en farà de tants caramels?- que ben bé valien una campana d’un dia. Vist el fracàs escolar, potser és l’ensenyament de la vida el que compta. El que m’agradaria saber és la història que explicarà als mestres per justificar la seva absència, però no crec que tingui problemes, el nen no només m’ha semblat sincer sinó amb recursos suficients per tenir èxit en les seves aventures sense contratemps apreciables.

Per cert, aquells que teniu interès a participar en un concurs literari aquí trobareu les bases del de sant Medir. Que no hi hagi dotació econòmica i que el jurat sigui anònim no crec que sigui problema, sempre quedarà el diploma.