de ratolins i altres lectures

M’allargo fins a la Casa del Llibre del passeig de Gràcia per comprar els que m’havia demanat una de les meves nebodes més petites (la segona) com a regal d’aniversari. Em topo casualment amb la presentació de Criatures d’un altre planeta de l’Elisabet Pedrosa , a càrrec d’en Màrius Serra. La sala i l’amfiteatre estan pleníssims i em costa veure la gent de la taula, encara que després puc repassar les fotos en aquest bloc. Em sorprèn que hi hagi tanta gent jove; també reconec una senyora a qui trobo pel barri fent ullades a les papereres i a qui saludo sempre que ens creuem; no li dic res perquè sembla molt concentrada. Escolto com en Màrius explica que va conèixer per primera vegada la síndrome de Rett en l’hospital on compartia habitació amb un guàrdia civil que no semblava tan temible sense el tricorni.

Com que no conec els autors de la bibliografia que m’ha demanat la meva neboda, em cal l'ajuda d'una noia de verd, que m’encamina als prestatges adequats. Passo per caixa per pagar Retorn al regne de la fantasia, de Geronimo Stilton i El Capità Calçotets i l’atac dels vàters parlants (procuro no mirar els ulls de la caixera), de Dav Pilkey. Les dues obres tenen força pàgines amb dibuixos i historietes gràfiques. Una passada! Al vespre, la meva neboda em diu que ja té el títol d’en Pilkey, de manera que avui he tornat a la llibreria per canviar-li per El Capità Calçotets i el caos còsmic de la Comuna Lila (no sé si comuna es refereix a comunitat o a vàter).

No tinc un interès especial a llegir-me els llibres abans de regalar-li, però faig un passeig per Internet per veure qui són aquest dos autors –em cal saber detalls de les preferències literàries de la meva neboda- i dedueixo que tenen uns seguiment important en algunes franges d’edat; fins i tot trobo una pàgina sobre el ratolí d’Stilton on hi ha, a més de diverses informacions aclaridores, uns jocs senzills però adicctius amb el ratolí de protagonista.

Ignoro si aquests llibres són una bona iniciació a la literatura, però són els que li agraden a l’E., que és una lectora discontínua però sempre amb alguna cosa per llegir i que, de moment, participa i guanya de tant en tant alguns premis literaris en la modalitat de prosa a la seva escola i també a Barcelona. Ahir, després de comunicar-li que havia trobat els llibres que volia, vaig fer-li una proposta, li vaig demanar que quan els acabés de llegir m’envies un mail amb les seves impressions. Se’m va ocórrer que massa sovint som els grans els qui valorem els llibres que llegeixen els nens i que molt poques vegades ens preocupem per saber el que en pensen ells, per què trien una lectura i no una altra. Vaig afegir que cada vegada que m’enviï un comentari d'un llibre jo li’n compraria una altre. Em va semblar que la seva veu en respondre’m “vale” era més aviat positiva, cosa que ja es veurà, perquè en aquesta edat s’és molt desmemoriat amb les promeses. Tampoc no sé si aquesta mena de xantatge laboral-literari és una bona manera d’estimular un interès per la lectura que ella, de moment, ja té. Si respon a la crida, he pensat que li podria regalar un bloc on apareguessin les seves crítiques que, com a mínim, serviria perquè els nens de la seva edat tinguessin un referent proper i no una publicitat d’especialistes o editorials. Bé, ja us ho diré. I si ella no es decideix a col·laborar, malgrat la seva predisposició inicial, miraré d’implicar la seva germana gran, que sí que és una lectora compulsiva, encara que no tant entusiasta a l’hora d’expressar-se en públic. No dubteu que en sentireu parlar.