14.3.08

de ratolins i altres lectures

M’allargo fins a la Casa del Llibre del passeig de Gràcia per comprar els que m’havia demanat una de les meves nebodes més petites (la segona) com a regal d’aniversari. Em topo casualment amb la presentació de Criatures d’un altre planeta de l’Elisabet Pedrosa , a càrrec d’en Màrius Serra. La sala i l’amfiteatre estan pleníssims i em costa veure la gent de la taula, encara que després puc repassar les fotos en aquest bloc. Em sorprèn que hi hagi tanta gent jove; també reconec una senyora a qui trobo pel barri fent ullades a les papereres i a qui saludo sempre que ens creuem; no li dic res perquè sembla molt concentrada. Escolto com en Màrius explica que va conèixer per primera vegada la síndrome de Rett en l’hospital on compartia habitació amb un guàrdia civil que no semblava tan temible sense el tricorni.

Com que no conec els autors de la bibliografia que m’ha demanat la meva neboda, em cal l'ajuda d'una noia de verd, que m’encamina als prestatges adequats. Passo per caixa per pagar Retorn al regne de la fantasia, de Geronimo Stilton i El Capità Calçotets i l’atac dels vàters parlants (procuro no mirar els ulls de la caixera), de Dav Pilkey. Les dues obres tenen força pàgines amb dibuixos i historietes gràfiques. Una passada! Al vespre, la meva neboda em diu que ja té el títol d’en Pilkey, de manera que avui he tornat a la llibreria per canviar-li per El Capità Calçotets i el caos còsmic de la Comuna Lila (no sé si comuna es refereix a comunitat o a vàter).

No tinc un interès especial a llegir-me els llibres abans de regalar-li, però faig un passeig per Internet per veure qui són aquest dos autors –em cal saber detalls de les preferències literàries de la meva neboda- i dedueixo que tenen uns seguiment important en algunes franges d’edat; fins i tot trobo una pàgina sobre el ratolí d’Stilton on hi ha, a més de diverses informacions aclaridores, uns jocs senzills però adicctius amb el ratolí de protagonista.

Ignoro si aquests llibres són una bona iniciació a la literatura, però són els que li agraden a l’E., que és una lectora discontínua però sempre amb alguna cosa per llegir i que, de moment, participa i guanya de tant en tant alguns premis literaris en la modalitat de prosa a la seva escola i també a Barcelona. Ahir, després de comunicar-li que havia trobat els llibres que volia, vaig fer-li una proposta, li vaig demanar que quan els acabés de llegir m’envies un mail amb les seves impressions. Se’m va ocórrer que massa sovint som els grans els qui valorem els llibres que llegeixen els nens i que molt poques vegades ens preocupem per saber el que en pensen ells, per què trien una lectura i no una altra. Vaig afegir que cada vegada que m’enviï un comentari d'un llibre jo li’n compraria una altre. Em va semblar que la seva veu en respondre’m “vale” era més aviat positiva, cosa que ja es veurà, perquè en aquesta edat s’és molt desmemoriat amb les promeses. Tampoc no sé si aquesta mena de xantatge laboral-literari és una bona manera d’estimular un interès per la lectura que ella, de moment, ja té. Si respon a la crida, he pensat que li podria regalar un bloc on apareguessin les seves crítiques que, com a mínim, serviria perquè els nens de la seva edat tinguessin un referent proper i no una publicitat d’especialistes o editorials. Bé, ja us ho diré. I si ella no es decideix a col·laborar, malgrat la seva predisposició inicial, miraré d’implicar la seva germana gran, que sí que és una lectora compulsiva, encara que no tant entusiasta a l’hora d’expressar-se en públic. No dubteu que en sentireu parlar.

7 comentaris:

gemma ha dit...

Aisss aquests tiets... i aisss aquestes nebodes... ;)

Júlia ha dit...

Ets un oncle com cal. Sobre llibres i nens, nenes i/o adolescents es podria escriure un llibre. Bé, ja se n'han escrit molts, però una mica -o molt- eteris.

Arare ha dit...

Ets un gran oncle (que no un oncle gran, ep!)

Em recordes el meu, que em va iniciar en l'art de llegir còmics. Vaig descobrir el TBO i el Pulgarcito, que me'ls portava cada setmana, després de llegir-los ell. Amb el meu pare llegia el Patufet (en tenia una bona col·lecció de quan era petit) i amb la meva mare ja eren "palabras mayores" perquè em llegia Heidi (la novel·la) i després em dibuixava la Clara i la Heidi, les ovelles... fins que em van venir ganes de llegir jo mateixa...

Entre els uns i els altres, no saps pas com els agraeixo que m'iniciessin en la lectura (ben diversa, per cert)

l'estratègia de la meva iaia va ser diferent: em deia "aquest llibre no és per tu, encara no l'entendries"... i així vaig llegir una pila de "llibres prohibits" com ara "El dia que va morir Marilyn" (val a dir que potser si que jo era massa petita per llegir-lo, però això que no l'entendria no sé pas per què ho deien)

L'Espolsada llibres ha dit...

L'Stilton és un ratolí que fa de detectiu molt divertit que implica la canalla amb la lectura i els motiva a resoldre els casos. Són una col·lecció entretinguda i que es classifica amb aventura, humor... però hi ha tres llibres gruixodots, entre els quals el que tu has comprat que són una sèrie de jocs i de descobriments, incloent-hi pudors, i olors de xocolata com en el cas de l'últim llibre. Els dos volums només es trobaven en castellà, el tercer ja l'han traduït al català, doncs la col·lecció de l'Stilton també ho és.
Pel que fa al Capità Calçotets són divertits però més que res pel que tenen d'escatòlogic i això els fa riure sobretot als nens.
L'Stilton és estimat tant pels nens com per les nenes.
Per cert, ara ha sortit la Tea Stilton que és la germana amb aventures dedicades principalment a les nenes.

Xurri ha dit...

olor de xocolaa en un llibre???? vols dir que no en fan un gra massa?

Martí ha dit...

He llegit aquest llibre que comentes de l'Elisabet i és boníssim! Us el recomano per Sant Jordi!

pere ha dit...

No et pensis, gemma, que tot els arriba amb retard.

És veritat, Júlia, però arribarà un dia que alguns nens es nuntaran una editorial i no se si ens deixaran publicar als adults.

Ostres, Arare, tingues amb compte -i ara llençaré pedres sobre el meu teulat- que els llibres són més barats que les mones.
Veig que tu vas tenir uns bons mstres amb estratègies diverses -directes i indirectes-. Ara em sembla que els regals més fàcils són els jocs per a la consola i buscar algun programa a la tele que els mantingui entretinguts.
Quina delícia els llibres prohibits, fins i tot quan no s'entenia res.

Gràcies per la informació, siguis qui siguis dels de "l'espolsada de llibres". Ja veig que t'hauré de llegir si vull regalar alguna història a les meves nebodes sense que elles me la demanin. Molt bona feina al vostre bloc.

Que em quedat antiquats, xurri, no li donis més voltes. T'imagines que mentre llegim novel·la negra sentim olor de pólvora o de sang? Tot arribarà.

Vaig escoltar una entrevista amb l'autora i realment em va semblar interessant, Martí. Caldrà tenir-lo en compte, doncs.