30.3.08

expagès

Els pagesos vetllaven la nit del dissabte perquè l’endemà podien “prendre la matinada”. Amb aquesta expressió volien dir que en comptes de llevar-se a punta de dia, o abans, dormirien fins a l’hora d’esmorzar (les set a l’estiu, les vuit a l’hivern). Després d’esmorzar, si no hi havia res d’urgent a fer, apanyuscaven la samia del pou, adobaven la paret d’un corral, enseuaven les rodes del carro, etc. A les dotze dinaven i havent dinat es mudaven per anar al cafè.

Artur Bladé i Desumvila. Cicle de la terra natal II. Cossetània Edicions.



Merda, demà em tocarà esmorzar a les set. És clar que, ara que ho penso, no tinc ni pou ni corral ni carro... I em sembla que dinaré tocades les tres.

8 comentaris:

Arare ha dit...

que has d'anar a plantar un arbre?

jaka ha dit...

Ens han robat una hora sencera, menys mal que el temps es una "faloria", clar que el despertador no.

fins aviat,

El veí de dalt ha dit...

"...apanyuscar la samia"..., com s'aprén als blogs!

p ha dit...

No, no. Vaig preguntar si tenien cedres de l'Himalaia i no els va fer cap gràcia. Només pensen en la galeria del país.

Tu ho has dit, jaka, el temps no existeix, però el despertador és implacable. A les 5 hora solar, em toca! On s'és vist!

És ben veritat, veí. Els blocs de Bladé són recomanables en aquest aspecte i molts altres

Arare ha dit...

dia 31, entro... no hi ha post.
Dia 1, entro... no hi ha post.
Dia 2, entro... no hi ha post.

Pere, no vull perdre el referent... d'acord?

No m'hi acostumo...

pere ha dit...

Els teus desitjos són ordres, Arare. Vet aquí que el dia 2 sí que hi ha post, encara que no sigui referent ;-)

aiguamarina ha dit...

jajajajajaj

Que cruel i dolent ets...

Beset!

pere ha dit...

Una mica dolent, sí; però cruel: mai!