Els pagesos vetllaven la nit del dissabte perquè l’endemà podien “prendre la matinada”. Amb aquesta expressió volien dir que en comptes de llevar-se a punta de dia, o abans, dormirien fins a l’hora d’esmorzar (les set a l’estiu, les vuit a l’hivern). Després d’esmorzar, si no hi havia res d’urgent a fer, apanyuscaven la samia del pou, adobaven la paret d’un corral, enseuaven les rodes del carro, etc. A les dotze dinaven i havent dinat es mudaven per anar al cafè.
Artur Bladé i Desumvila. Cicle de la terra natal II. Cossetània Edicions.
Merda, demà em tocarà esmorzar a les set. És clar que, ara que ho penso, no tinc ni pou ni corral ni carro... I em sembla que dinaré tocades les tres.
[ALGO ANDA SUELTO... / QUELCOM VA SOLT...]
Fa 2 hores
8 comentaris:
que has d'anar a plantar un arbre?
Ens han robat una hora sencera, menys mal que el temps es una "faloria", clar que el despertador no.
fins aviat,
"...apanyuscar la samia"..., com s'aprén als blogs!
No, no. Vaig preguntar si tenien cedres de l'Himalaia i no els va fer cap gràcia. Només pensen en la galeria del país.
Tu ho has dit, jaka, el temps no existeix, però el despertador és implacable. A les 5 hora solar, em toca! On s'és vist!
És ben veritat, veí. Els blocs de Bladé són recomanables en aquest aspecte i molts altres
dia 31, entro... no hi ha post.
Dia 1, entro... no hi ha post.
Dia 2, entro... no hi ha post.
Pere, no vull perdre el referent... d'acord?
No m'hi acostumo...
Els teus desitjos són ordres, Arare. Vet aquí que el dia 2 sí que hi ha post, encara que no sigui referent ;-)
jajajajajaj
Que cruel i dolent ets...
Beset!
Una mica dolent, sí; però cruel: mai!
Publica un comentari a l'entrada