13.3.08

pretèrits

Hi ha moltes vegades que se m’escapen les tecles i que el que escric agafa una dimensió que sobrepassa els límits aconsellables d’un post. Aquesta nit ha tornat a ser així, però avui m’ha semblat que podia solucionar la meva incontinència verbal amb un post resum. M’explico. L’hipotètic lector/lectora pot optar pel post llarg (el primer) o pel post curt (el segon) amb la seguretat que el contingut és essencialment el mateix, per bé que presentat sota formats diferents. No veig clar que aquesta nova modalitat d’aconseguir lectors sigui aconsellable ni que creï escola, però ara ja és massa tard per modificar el sistema. En definitiva, llegiu el que us convingui, o no feu res, segons la vostra disponibilitat temporal o altres consideracions subjectives. Certament, al final sempre hi ha trampa.

P. S. No un referent del passat, sinó del present i del futur, em sumo al condol per la mort de Cassià Maria Just.

7 comentaris:

aiguamarina ha dit...

Per llegir que no quedi jove!!!

Tres al preu d'un!

Una abraçada!

pere ha dit...

Una abraçada, aiguamarina. Espero que no hagis quedat temporalment saturada.

aiguamarina ha dit...

anava a fer una resposta...
però sona un pelet porqueta , jajajaj

besets!

pere ha dit...

menos mal que no l'has fet, aiguamarina, que per aquí també i passen nens petits... però... què volies dir?

aiguamarina ha dit...

Que de tu, no m'en quedo mai de saturada !


jajajaja

petons

pere ha dit...

No riguis, no riguis, que això de la saturació arriba quan menys t'ho esperes ;-)

aiguamarina ha dit...

Mmmm

esperaré doncs a qué arribi el moment...

:)

petó!