incertes glòries

No és que sigui obligatori parlar-ne, però em ve de gust.

M’alegra que el proper president de l’estat sigui del PSOE i no del PP, tot i que jo no he votat ni l’un ni l’altre. Bé, de fet jo només podia votar la Chacón i la Nadal.

No em direu que no sóc intuïtiu: la Chacón té alguna cosa, i si no ja em direu perquè l’únic grup que ha pujat de forma claríssima a Catalunya és el que ella encapçalava. Que no és això? Ja m’ho demostrareu si podeu, i no em parleu de bipolaritzacions i altres històries.

Per cert –i continuo amb els sofismes-, si Catalunya no fos espanyola, hagués guanyat el PP, cosa que em permet deduir que el PP no ha de tenir cap inconvenient a atorgar la independència de Catalunya. És veritat que els del PP són més aviat obtusos.

Sobre els resultats del PP a Catalunya, m’abstindré d’opinar i em remeto al que diu la zel, encara que les seves paraules no siguin exactament les meves.

Convergència i Unió sembla satisfeta. Continua sent la tercera força espanyola. A CiU l’ha afavorit el vot útil en clau catalana, no en tinc cap dubte. Aquest matí he trobat dos amics al meu col·legi electoral que l’han votat per primera vegada. Compte amb el vot útil.

ERC potser ha perdut més vots dels que preveia. No entenc perquè no ho preveia. Una cosa és ser esquerra i ser catalanista i una altra es voler ser sobiranista. La qüestió republicana és encara més marginal que la sobiranista, al menys de moment. Molts dels seus vots no s’han quedat a casa sinó que han anat a CiU, en dono fe.

Em sap greu el desastre de Izquierda Unida i valoro positivament l’honradesa del seu líder, ja dimitit. Iniciativa no és mou d’on era. El concepte d’esquerra sembla que no té res a veure amb la concepció de fa trenta anys, o quaranta, o cinquanta. I a qui se li acut dir que prendran diners als rics per donar-los als pobres en un país en que tothom pensa que és més ric que el veí.

M’ha fet gràcia sentir la Rosa Díez parlar en plural referint-se al seu partit.

Mai no podré saber on han anat a parar els vots del milió llarg de joves que tenien la possibilitat de votar per primera vegada. Dels meus dos nebots que es trobaven en aquestes circumstàncies, un fa uns dies que és a Dublín i l’altre no em sembla que estigui gaire per la feina.

En fi, que a partir de demà, o quan sigui, la meva vida haurà canviat radicalment. Mentrestant em pregunto perquè el Barça no ha guanyat el Vilareal i us demano ajuda per resoldre el meu dubte de subsistència més immediat: com que per dinar vull menjar pasta, què em faig: uns espaguetis a la bolonyesa o uns raviolis amb crema de llet a la pastanaga?