1.3.08

aproximació del primer dia

M’encorbo per veure les lletres en els lloms dels llibres de la Bernat Metge. No m’adono que s’ha aturat una noia al meu costat fins que em demana si em pot fer algunes preguntes. Em diu que és d'"El Punt" i pren notes en un bloc vertical amb espiral a la part superior. Em tracta de vostè: no hi estic acostumat, però consento. No sé si les preguntes i les respostes –i l’ordre de l’interrogatori- han anat exactament així; jo no me les apunto i la memòria cada dia és més selectiva.

-Ha entrat perquè passejava per aquí o ha vingut expressament?
-He vingut expressament, com cada any.
-Què li sembla que aquest any s’hagi muntat el saló aquí?
-No m’importa. Em fixo més en el continent que en el contingut (mentida a mitges). Sembla que a la plaça de Catalunya fan obres. De totes maneres a mi, m’agradava més a les Drassanes.
-No, és que és un indret molt cobejat, per això l’han traslladat.
(Més de mitja plaça de Catalunya està tancada per canvi de paviment –suposo-)
-Ha vingut a comprar novetats?
-Ja veus on m’has trobat –li responc assenyalant els llibres de la Metge, i sempre amb un somriure-. Per cert, tu saps (em permeto tutejar-la) com estan distribuïts els llibres, perquè jo em faig un embolic; fixa’t –assenyalo un prestatge de l’altra banda- un assaig al costat d’una novel·la...
-Potser per col·leccions... Ja li vaig fer aquestes preguntes l’any passat?
-No, segurament la meva cara és molt comuna.
-...
-...

He arribat a la Setmana del Llibre en Català, situat aquest any a la plaça de la Catedral, cap a les set i m’hi he passat una hora amunt i avall i tornant a començar a ritmes diferents. Música de fons i les paraules que s’acostaven i s’allunyaven d’Andreu Martín i d’altres, asseguts davant d’un públic que anava i venia. He començat per la literatura infantil (una mare asseguda amb un nen parla pel mòbil i assegura que està a la vora de la catedral, ... sí la la catedral del costat de la via Laietana) i he anat seguint un ordre que suposo que té una lògica, però que no acabo de copsar del tot; no sé si la feina de retolar els prestatges és massa complicada. De tota manera, és un goig trobar llibres que ja no es veuen a les llibreries i n'hagués comprat més si no fos que el cap em deia que no em precipités. Li he fet cas i només n’he triat tres, tot i que tinc la sensació que la raó sovint és la meva enemiga.

A la sortida, abans de passar per la caixa, coincideixo amb el president Pujol. Crec que la majoria de vegades que ens hem vist –l’he vist en carn i ossos- ha estat mirant llibres. Mentre pago, veig que la noia del "Punt" està parlant a l’altra caixa, acabant la seva feina, sense cap llibre a la mà. Coincidim a fora, ja negra nit.

Ja has acabat? –pregunta estúpida.
-Sí, ara vaig a passar les notes.

Ens acomiadem.

Sembla que demà firmarà llibres en Jesús Tibau, company blocaire tortosí. Si puc, m’allargaré una altra vegada al Saló per saludar-lo i per sortir amb algun llibre més.

El diumenge al matí –ja no hi aniré-, faran un dictat amb autocorrecció amb un text de Pep Coll. Si participen els germans Carod, el premi- hi ha premi?- segur que serà per a ells. Fa quatre dies em llegia les paraules d’una nena de 12 anys que després de caracteritzar en detall els pares de la protagonista d’un llibre d’en Pep Coll, la Bet, concloïa:

La mare és una dona molt simpàtica i el pare és un vago total. La mare i el pare s’estimen i això fa que la família vagi bé.

Doncs això. Ai, l’amor, l’amor!

Acabo així, encara que no vingui a compte. Bé, no, m'ho deixava: he de suposar que l'escrit del contenidor no és un misssatge electoral subliminal

.

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Hi vaig anar ahir, hi havia el senyor Pujol, i molta gent escoltant-lo, per cert.

M'agradava MOLT i molt MÉS a les Drassanes, més espai, més tranquil·litat, més 'classe' i més llibre descatalogats i esgrogueïts pels quals tinc una mena de dèria.

Bé, val més enciam que gana.

Vaig veure 'el meu' cosa que sempre fa il·lusió i em vaig comprar la biografia de Calders, de Pons, ja que estava motivada per la xerrada i un sobre el barri de Can Tunis antic del senyor Juli Baños que és un crac en records sobre el tema. I un cançoner, doncs també estava motivada musicalment aquests dies. Hi tornaré, suposo.

pere ha dit...

Ja ho veus, jo vaig arribar després: en Pujol que marxava, la Júlia que ja no hi era (haguéssim pogut quedar)... i una aventura en el desordre. Avui hi he tornat: quatre llibres més,un total de set, doncs, d'alguns dels quals no m'atreviré a dir res. Sigui com sigui i on sigui, benvinguda aquesta setmana.

Arare ha dit...

per què no ens en diràs res? jo vull que ens ho diguis! (és una petita trampa com el botó que no porta enlloc del blog de la Xurri?)

vaaaaaaaa, jo vull, jovull, jo vuuuuuuuuulll!!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

M'hauria agradat saludar-te perqupe he dir que el 100% de les persones que em van venir a saludar van ser amics o blocaires.

pere ha dit...

Els teus desitjos són ordres, Arare. Ara m'hi poso.

Hi vaig passar, Jesús, poc abans de les vuit, i vaig veure el teu llibre al taulell, però en aquell moment devies estar completant la teva collita literària en algun prestatge. Segur que ens veurem algun altre dia.