19.4.08

papallona

Estava en una gasolinera de no sé quin lloc de Castella. De sobte, una papallona es va posar sobre la meva mà. Va caminar, amb moviments oscil·lants i críptics -ja les coneixeu- fins al meu dit: només un instant.

Amb mi es fonen
Ales de papallona.
Vol que s’acaba.



Mariposa. Entre los antiguos, emblema del alma y de la atracción inconsciente hacia lo luminoso...

Juan-Eduardo Cirlot. Diccionario de símbolos
Publicat per a 1:23 a. m.
Etiquetes de comentaris: , ,

6 comentaris:

mar ha dit...

de petita sempre deia "voliaines" -i mira que m'agrada aquest nom-
però als 10 anys vaig venir a viure des de l'Urgell cap al Maresme i aquí se'm va perdre aquesta paraula.

Crec que en algun brisall l'he recuperat.. però... aaiisisss les papallones que són igual de precioses!!!

eps... ens veiem per st jordi???
fem una cerveseta a la rambla?
vaaaa... diga'm que si

petons indigents

2:21 p. m.
Albert ha dit...

Bon haiku. Les papallones ens poden suggerir unes quantes bastantes coses. Em quedo amb "l'efecte papallona...". I cap a la llum...

10:16 p. m.
miquel ha dit...

espero que les voliaines em portin a la Rambla el 23 ...i que tu no hagis papallonejat no sé sap on :-)

I compte amb cremar-se les ales, albert, com les falenes que circumvalen les flames.

2:17 a. m.
mar ha dit...

eii... si papallonejo a dinar a prop d'allà... ja tens el meu mòbil per localitzar-me

petons de voliaina

1:40 a. m.
Montse ha dit...

Una noia de Tàrrega que vaig conèixer en deia boliganes.

Curiós! (m'agrada molt més voliaines)

per Sant Jordi pensaré en vosaltres, però no baixaré a Barna, que ho celebrem a casa amb el nét... que encara "no s'entera de res" però "como si se enterase".

Petonets literaris

3:21 p. m.
miquel ha dit...

És veritat, papallona :-)

Les àvies sou terribles. Bé espero que comencis a preparar literàriamnet la critura i tot et serà perdonat.
Petons de faula.

12:09 a. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)