20.4.08

mandra

Ara, no fa una estona sinó ara, em fan mandra les paraules, les meves, no les dels altres. Explicar sensacions del dia que s’allarga. Seguir el camí entre els amants de la terra. Contar la sorpresa de l’inesperat retrobament amb la companya –ja és àvia- de l’antiga feina en l’antic lloc de feina. Penedir-me de no haver acceptat el menjar amb l’excusa que acabava de menjar... Quina mandra parlar de tot això, ara. No us passa que hi ha dies que voleu i no podeu? I si ho enllesteixo amb dues imatges marginals? La primera triada, la segona a l’atzar.




6 comentaris:

Arare ha dit...

No saps com t'entenc!

Les imatges m'agraden. La triada i l'altra.

Bon començament de setmana!! muaksk

pere ha dit...

Ja sé que m'entens :-)
Gràcies. Em feia mandra comentar-les.
Igualment. Un altre petó per a tu.

mar ha dit...

quina foto més guapa!!!
-la de la nena, ésclar-

bona nit, pere, jo ja vaig a fer nones...

aiguamarina ha dit...

Jo hi vaig anar ahir a voltar...
Li deia un amic " els guarris" curiós que ho digui algú que fa normalment una olor forta... com ens deixem enganyar per quel que "veiem".

No sé com em va quedar la gravació dels tambors, que bé que va ploure.

Besada!

pere ha dit...

bona nit, mar. Una nena maca, sí, i perduda entre la multitud.

Els "guarris"? Ai, les aparenences i les olors...
Els tambors sempre fan el seu efecte. Jo els vaig esoltar una estona.

Anònim ha dit...

Lapislázuli ha dit: sí és veritat quina nena més maca,quins nuvolets més preciosos, els colomets també surtiran preciosos,quedarà la foto més maca del món.