17.4.08

esborra'm

Primer va ser “No em ratllis!” , ara dos especials “No em taladris!” (trepanis? eixordis? torturis?), amb adolescents. En els dos casos l’autoafirmació enfront de les agressions externes, enfront de l’amenaça de ser esborrat del mapa. Per Sant Jordi, un especial amb gent gran, “No m’atabalis!”. Finalment, el 30 d’abril, un altre especial amb el títol de “No t’empatollis!”. Del pronom de 1a persona es passa al de segona; de la defensa davant l’agressió es passa a ser agressor. Qui rebrà? Doncs el president Montilla, que amb els polítics tot s’hi val i a tot es presten, i somriure per aquí i bona cara per allà, que per això els van votar i el votant, en públic, és sagrat i cal condescendir (després ja arribarà la venjança a base de lleis, infrastructures, i martiris ciutadans diversos, multes inversemblants incloses). Més d’una horeta de preguntes estúpides –voleu que us n’avanci alguna?- amb respostes de circumstàncies o críptiques, i a dormir contents que l’endemà és pont i ens repartirem per la ruralia.

Continuarà l’Otero la temporada que ve? Continuaran bavejant els pares quan els seus fills demostrin la seva precocitat, la seva genialitat o descobreixin els secrets familiars llargament guardats? S’arriscarà l’Otero, gaiata en mà, d’aquí uns anys a convidar la generació dels avis o dels besavis com a protagonistes? Arribaré jo a ser un protagonista que en acabar el programa amb veu tremolosa i crit escardat dirà alguna cosa així com “No m’incineris!” “No m’atomitzis!” Les preguntes clau, però, són qui em riurà les gràcies, qui bavejarà amb la meva genialitat, quins secrets de parents morts fa dècades faran pujar els índex d’audiència.

6 comentaris:

Rita ha dit...

Bufff... inspirat et veig...
Bona nit!

Arare ha dit...

nen, la moda és la moda. La Nierga ja s'està copiant el programa.

Saps? és com això de les ulleres: ara es porten quadradetes i de pasta, però l'any que ve seran rodones i de metall.

Doncs això.

Ara és el que toca, que no estàs al lloro!!!

rits ha dit...

esperem que no!

es poden fer programes amb nens, per a nens i/o per adults, però sempre amb molta més gràcia, naturalitat i tractant als nens com a persones no com a titelles.

algú se'n recorda dels gallifantes? aquell si que era un programa genial.

per cert, m'agrada molt el teu blog. Felicitats!

Xurri ha dit...

no t'enrollis, jé.

ets genial, ja t'ho dic abans no t'esborrin.

Júlia ha dit...

Els primers programes amb nens feien 'una mica' de gràcia, però no entenc com hi ha gent a qui encara n'hi fan, els d'ara.

D'audiència en deu tenir, l'Otero, jo no me la miro perquè em fa ràbia això dels nens, deformació professional.

Sempre deu sortir més barat portar nens i nenes que no pas l'Angelina Jolie.

p ha dit...

Més aviat juganer, diria jo, Rita :-) Bona nit!

I l'Otero ho va copiar de la BBC, que sempre dóna prestigi (?)
Ja tens raó que no estic al lloro o a la moda, Arare. Fixa't, tinc la mania de comprar-me ulleres arrodonides, que trobo que són més... ;-)

És difícil no caure en la temptació de tractar els nens com a titelels, sobretot en horari nocturn. En fi, tot per l'audiència, i al de molts nens i mots pares està assegurada.
M'alegra que t'agradi el bloc, rits. Moltes gràcies. A veure si passo pel teu a deixar-te algun gallifante.

Com que no m'enrotlli, xurri? Ja m'ho diràs quan em vegis al programa pertinent al qual, no ho dubtis, t'invitaré.

D'audiència en té, i molta. A mi també em molesta la utilització pública (i privada)dels nens per satisfer interessos que no són els dels nens. I els tòpics que els nens són sincers i totes aquestes bestieses.
Força més barat. Per mi que paguen els pares i tiets i àvies...