11.4.08

literatura tibetana, on?

Participo del despertar tibetà d’aquests dies. M’interesso una amb una mica més d’intensitat per aquest país que és i continuarà sent una província xinesa, malgrat les protestes i les reivindicacions d’arreu –no m’atreveixo a demanar que per sant Jordi és posin banderes del Tibet en els balcons, al costat de la catalana, però altres ja ho han fet-, que em semblen les més importants des de fa molts anys.

Aquest meu interès ocasional i general es concreta en la literatura, que em sembla una de les millors maneres de reconèixer un poble. No sé absolutament res de la literatura tibetana fora de llibres budistes i sobre budisme que no m’interessen gaire. Alguna cosa prebudista? Contes, llegendes, poesia? Escriuen novel·les? També novel·les de gènere? No ho sé. A Internet trobo ben poca cosa: més repressions que interpretacions (Tsering Woeser, per exemple), més interpretacions que originals. I no crec que a les llibreries hi hagi gaires traduccions al castellà, i menys al català.

Vaig a la cosa pràctica. He passat moltes vegades per davant de la botiga Tibet Shop de la cantonada (València 355, xamfrà del passeig de sant Joan) sense entrar-hi, només mirades furtives; decideixo traspassar la porta. Em miro les estàtuetes, les màscares, els CDs -potser Dechen Shak-Dagsay, que ens acaba de transmetre la seva pau a Barcelona?-... Hi ha unes quantes prestatgeries amb llibres, la majoria traduccions a l’espanyol, i no aconsegueixo trobar res del que busco, tot és de temàtica religiosa. Interrompo la conversa i el te de la propietària amb una amiga-clienta (?) i li dic el que pretenc. Ens costa una mica entendre’ns, no per qüestions d’idioma, sinó de conceptes. No importa que siguin obres antigues o noves, però no vull llibres d’autodescobriment, de paus interiors, de religiositat en general. En aquest moment no té res i em diu que, de tota manera, l’expert és el seu marit, que ara no hi és, que ell em podria parlar durant hores de literatura. També m’assegura que el mes que ve tindrà un llibre de poemes eròtics i alguna cosa més. Continuaré.

Mentrestant em conformo, i ja és molt, amb d’aquest poema de Jangbu, a penes sense referents, sense context. Entenc.


Enmig de la humitat de la pluja que cau
dia rere dia i nit rere nit
En un temple buit i fosc, amb les portes

fermament tancades
Només veig la lluor de les imatges

mentals com llamps que se succeeixen

Ja fa temps
Que les metxes van deixar de cremar
I les llànties d’oli es van acabar d’assecar
Però ara, recordant tots aquells petits propòsits
Em poso a tallar la punta d’un llapis sec i escanyolit
I amb el coratge del pensament
Utilitzo aquesta mateixa navalla
Per vessar la força dels conceptes
I lliurar una nova consciència
Silent, immòbil Sense plors ni agitació
Acabo de tallar el llapis A poc a poc


Llavors, començo a tallar els meus dits
A poc a poc
Tallo les meves extremitats

Tallo el meu cos i la meva sang vermella
Tallo les meves sensacions i els meus pensaments

El meu desig i els meus sentiments
Enmig d’un munt de serradures


Què més pot quedar encara a la ment?

Potser
Una sola llàgrima miserable que no arriba a sortir dels ulls


Un nen llargament turmentat per la misèria
Veu una noia que passeja per la ciutat il·lusòria del demà.



Jangbu: "La talla" (traducció de Ferran Mestanza)

6 comentaris:

Clara ha dit...

Ostres Pere, és genial aquest poema! Gràcies per posar-lo!

zel ha dit...

Sort que només en tenim un, que ja tindré feina a pair, el trobo magníficament profund, dur i contundent, si per mostra ens val un botó...en tenim una de bona! Gràcies!

Albert ha dit...

M'agrada el poema també, però crec que em suggeriria més una versió en tres versos...

pere ha dit...

M'alegra que t'agradi, Clara. Llàstima que ens arribin tan poques coses d'aquestes altres literatures.

En tenim algun altre, però aquest m'ha semblat apropiat per les raons que tu mateixa exposes, zel. Vés a saber si un dels efectes col·laterals de la situació del Tibet serà un acostament més profund a la seva gent, la de dins i al de fora, més enllà de la "moda".

No ho sabrem mai si et seria més suggeridor un poemeta curt, albert. Jo no veig tan clar que aquest no sigui el poema adequat pel que pretenia el poeta.

Albert ha dit...

Per provar. Ja sé que no és el mateix, però la meva visceraltat sintètica, em pot.

Llampega al temple
Tallo el cos i la ment
Llàgrima als ulls

pere ha dit...

Bonica síntesi, albert, però reconeixeràs la inspiració ha necessitat la gradació del poema :-)