16.4.08

el valor de la literatura

Proposo tres lectures als meus alumnes: narracions (s. XIX), novel·la (s. XX) i novel·la (s. XXI). Els faig una presentació breu dels llibres, només un primer contacte perquè siguin ells mateixos els qui vagin a la biblioteca o a la llibreria i els fullegin (i si de pas troben alguna altra cosa...). Poden fer també una mirada a Internet per llegir alguna crítica o potser un fragment de l’obra. Poden parlar amb anteriors lectors, joves o grans. Els dono una setmana per decidir-se; després m’hauran de concretar la seva tria i començar la lectura al seu ritme. La setmana s’allarga però finalment tots s’han decidit. Que bé!

Llàstima que molts dels qui havien optat per la novel·la del XXI –sobretot nois- finalment s’hagin desdit. Al·leguen que 22 euros els semblen excessius i que a la biblioteca que van no tenen encara la novel·la. Es conformen amb algun dels altres dos llibres; els nois, majoritàriament, amb les històries del XIX, que em temo que no els acabaran de fer el pes. Jo no insisteixo, no dono arguments, no vaig a la contra, no faig valoracions. És la norma. Quan arribi el moment, quan s’hagin llegit els llibres, ja entrarem en detalls, ja parlarem del preu i el valor de la literatura i del preu de tot plegat. Ara respecto la seva petita llibertat, la seva responsabilitat limitada, els seus arguments econòmics.

Que curiós que una editorial s’hagi quedat sense vendre 14 o 15 exemplars perquè són de tapa dura i una altra els vengui perquè són de tapa tova (que no gaire de butxaca). No sé si la variable dels euros per unitat la tenen en compte els qui es dediquen a teoritzar sobre els lectors i les seves lectures (i sobre les obligacions lectores).

3 comentaris:

Júlia ha dit...

Amb una mica de paciència, el llibre car ja serà a la biblioteca i l'hauran reeditat en 'baratet'. Cal no ser impacients amb les novetats.

Sembla que els grans guanys editorials van cap als preus de la tapa dura i la necessitat de la gent d'accedir a les 'novetats'. Suposo que encara que en venguin menys ja hi guanyen més. Al capdavall, molta tapa dura i tapa tova acabarà reciclada ben aviat.

pere ha dit...

Com t'atreveixes a demanar paciència en aquets temps, Júlia!

Arare ha dit...

Deu meu, dona'm paciència... PERÒ ARA!!!