ciutadans (2)

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació entén que la implicació activa de la ciutadania en la seva pluralitat és fonamental per a la difusió del missatge principal del Pla de Foment de la Lectura: llegir ens fa millor com a individus i com a país. Llegir ens fa més preparats, més informats, més competitius i ens proporciona més criteris i més eines per a la comprensió del món i de la societat en què vivim. Llegir, en definitiva, ens fa més grans.

Entenc les paraules del Departament de Cultura i em sembla inútil intentar penetrar en la ment dels experts. Entenc que la lectura és un acte de civilització –no pas l’únic, evidentment-, entenc també tota la resta, però, i què? Llegir simplement? Entendre el que llegim? I què? Millors individus? Millor país? Més preparats en què? Més informats en què? Més competitius en què? Suposant que la lectura ens permeti comprendre el món i la societat en què vivim, vol dir això que la lectura ens ajudarà a actuar en aquest món? La lectura ens fa més grans o ens fa més lectors? Donaran la creu de Sant Jordi a qui demostri que es passa –deixem-li unes hores per dormir i altres per les necessitats del cos- a qui demostri que llegeix 17 hores diàries?

Les respostes governamentals i gremials a partir del 2012. Mentrestant, cal recordar que el món també es mou –sobretot es mou- a un ritme diferent al de les lectures. O no?

Per cert, el lema “ens fa més grans” a mi no em fa cap gràcia, m'envelleix. Jo prefereixo, de bon tros, el de Mesquida –em sembla- que deia que “ens fa més guapos”. En el meu cas és un lema cert i comprovat, com també que de vegades em fa més jove o més vell, més actiu o més passiu, més optimista o més escèptic, més confiat i més desconfiat, més savi i més ignorant, crític i conformista, distant i proper... En fi, que la lectura em transforma. I això m’agrada, és bo per a mi, encara que no sé si és bo per a ells. Suposo que sí. I em resulta sospitós.