30.4.08

ciutadans (2)

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació entén que la implicació activa de la ciutadania en la seva pluralitat és fonamental per a la difusió del missatge principal del Pla de Foment de la Lectura: llegir ens fa millor com a individus i com a país. Llegir ens fa més preparats, més informats, més competitius i ens proporciona més criteris i més eines per a la comprensió del món i de la societat en què vivim. Llegir, en definitiva, ens fa més grans.

Entenc les paraules del Departament de Cultura i em sembla inútil intentar penetrar en la ment dels experts. Entenc que la lectura és un acte de civilització –no pas l’únic, evidentment-, entenc també tota la resta, però, i què? Llegir simplement? Entendre el que llegim? I què? Millors individus? Millor país? Més preparats en què? Més informats en què? Més competitius en què? Suposant que la lectura ens permeti comprendre el món i la societat en què vivim, vol dir això que la lectura ens ajudarà a actuar en aquest món? La lectura ens fa més grans o ens fa més lectors? Donaran la creu de Sant Jordi a qui demostri que es passa –deixem-li unes hores per dormir i altres per les necessitats del cos- a qui demostri que llegeix 17 hores diàries?

Les respostes governamentals i gremials a partir del 2012. Mentrestant, cal recordar que el món també es mou –sobretot es mou- a un ritme diferent al de les lectures. O no?

Per cert, el lema “ens fa més grans” a mi no em fa cap gràcia, m'envelleix. Jo prefereixo, de bon tros, el de Mesquida –em sembla- que deia que “ens fa més guapos”. En el meu cas és un lema cert i comprovat, com també que de vegades em fa més jove o més vell, més actiu o més passiu, més optimista o més escèptic, més confiat i més desconfiat, més savi i més ignorant, crític i conformista, distant i proper... En fi, que la lectura em transforma. I això m’agrada, és bo per a mi, encara que no sé si és bo per a ells. Suposo que sí. I em resulta sospitós.

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Llegir també ha servit per adoctrinar, per això els agrada tant que llegim. Aquestes campanyes institucionals em fan una mica d'angúnia, com aquella antiga on sortia algú menjant lletres a cullerades.

Per altra banda:
'Quan em fas festes i no me'n solies fer...'

Arare ha dit...

També hi va haver un moment en el qual tocava menjar patates. Ara toca menjar llibres, ves, què voleu?

Ostres, sembleu nous, casumdena!

pere ha dit...

Doncs, això Júlia: què passa de sobte? A més, dubto que la lectura es pugui promocionar, i menys amb aquest lema.

Més que nous, som escèptics, sobretot perquè coneixem el país. Basta que ens diguin que mengem patates perquè comencem a menjar boniatos. És clar que els qui mengen patatestampoc no en deixaran de menjar. Em fot, però, que jo pagui la publicitat que no aconseguirà que es mengin més patates.

Júlia ha dit...

En general, i fins pot ser que amb alguna excepció puntual, la publicitat institucional no ha servit mai per a res, però els encanta fer-ne, als poders públics. Potser sí que serveix, per donar diners als publicistes triats per endegar la campanya, ep. Diners que, com molt bé dius, paguem tots. I totes.