4.4.08

avui es parla de mi

Em diu l’Arare –llegeixo tard el missatge perquè el meu mòbil sol estar de vacances en horaris lectius- que avui s’ha parlat de mi. Sempre fa gràcia que algú et recordi, i més si és per bé, i encara més si és l’admirat Màrius Serra, que amb alguns dels seus llibres m’ha fet més fàcil i divertida la meva professió. Màrius Serra, que ja va recomanar Transformacions, creu que també podeu passar per saragatona i, si s’escau, deixar el vostre vot a l’enquesta sobre l’IEC que hauré d’eliminar perquè ja fa dies que està tancada –no és culpa meva- i ha quedat com ha quedat. Em sap greu pels oients de Catalunya Ràdio coneixedors de l’Institut i la seva tasca, que es deuen haver apressat a entrar al bloc per deixar la seva empremta. Quina enquesta se m’acudirà ara? S’accepten propostes.

Deixeu-me recordar que el títol del meu bloc no té l’origen en la saragata: que més voldria que convertir-lo en una festa! La cosa és més humil, més d’anar per casa. La saragatona, també anomenada herba pucera, és una planta que creix als marges de les garrigues i que es fa –o es feia- servir amb finalitats medicinals. Entre les seves virtuts figura la de ser un remei per combatre l’estrenyiment, la diarrea o ajudar al tractament de les hemorroides (en Dan en va parlar, d’aquestes virtuts); entre els efectes secundaris es pot assenyalar la possibilitat que provoqui inflor intestinal o meteorisme, cosa, aquesta darrera, poc recomanable en tertúlies de participants silenciosos. De tota manera, alguns ja sabeu que el nom del bloc no té relació amb tot això, sinó que és un homenatge a la meva àvia, poc donada al meteorisme públic.

Què més puc dir-vos? A continuació us deixo un muntatge amb les paraules d’en Màrius (semper fidelis) amb aquest minut de glòria que li agraeixo, que m’ha fet feliç, i també envermellir.

11 comentaris:

Rita ha dit...

Ei, quina casualitat! T'he vist a ca la violette i he volgut passar per casa teva, sense saber qui eres. M'ha fet gràcia quan he vist saragatona, perquè jo també he sentit al Màrius Serra. Ara que ets famós, signaràs autògrafs? ;)
Bona nit i felicitats!

aiguamarina ha dit...

Jajaja coneixent com ets... m'he guardat d'escriuret unes paraules al post anterior aquesta tarda.
El meu compi m'ha dit, ei he sentit el nom d'en Saragatona a la ràdio, oi que és algú que llegeixes? :) jajaja.

M'ha fet gràcia i celebro que t'hagi agradat.

Un petó!

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ja el vaig sentir en Marius i vaig pensar...doncs no fa temps que ha tancat l'enquesta

Jo em pensava que Saragatona era una gata gran que es deia Sara (perdò, es un intent d'acudit molt dolent)

Violette ha dit...

Que divertit!!! M'ha fet molta gràcia! Mmmm... en Màrius Serra, per això, hauria d'haver previst el significat de saragatona...

Anònim ha dit...

JO em vaig sentir,va estar de cal deu, tu rai, però ja ho fas per a triunfar.
molt be.
Joaquim ( encara que que es pot sortir una altra cosa)

Anònim ha dit...

Felicitats Pere!

Clara

Júlia ha dit...

Òndia, molt bé, però crec que el teu blog mereix un espai més llarg i ambiciós, haurem de muntar una emisora de ràdio. Que sigui Serra qui es feliciti de ser mencionat al teu blog i no pas a l'inrevés.

jaka ha dit...

Felicitats Pere !!! Aqui a Tarragona algú em va dir: avui el Marius Serra a anomenat al bloc Saragatona aquell que tu sempre llegeixes, aquest bloc ja te fama al mon mundial !!! Je,je
Petons i moooooooooltes felicitats,

Arare ha dit...

M'alegra que ho sabéssis per mi... jo anava en cotxe i vaig sentir-ho tot, tot i tot. vaig estar a punt de trucar per treure'l de l'error sobre l'origen de "Saragatona" (que en un principi també jo havia pensat que venia o de saragata o de Sara, alguna possible nòvia, dona o filla teva i alguna gata que es digués Ona)... però no tenia cobertura, aix... que per l'autopista de vegades n'hi ha, de vegades no n'hi ha...

Petonets i Moltes felicitats.

jaka ha dit...

Jo pense que aixo de "Saragatona" ve de per allà oi?
Besades,

pere ha dit...

Gràcies, rita. Només un minut de fama hertziana... Quan vulguis t'envio un autògraf virtual :-)

Ei, aiguamarina, ara podré entrar a tots els bingos gratis. No, no, sempre fa gràcia que diguin el teu cognom de guerra, jaja. Un petó.

I tant de temps, Francesc (al menys per com corre el temps als blocs). Bé, al principi fou la gata... després tot es va espatllar (Gènesis 1:1)

Que continuï la festa, Violette :-) SEgurament el que ha fet en Màrius és jugar amb la possible paraula original i el moment, ja saps com és.

Ostres, joaquim, et diria alguna cosa, però no m'acabo d'aclarir ;-)

Gràcies, Clara. Es fa el que es pot.

M'apunto a l'empresa de l'emissora, Júlia. Només per fer algun guió, eh?


Gràcies, jaka. Ja ho veus el món és petit, sobretot aquí a Catalunya.
Com que "el bloc que tu llegeixes"? Vols dir que els teus interlocutors encara no em llegeixen? En què ocupen el temps, doncs?
(Va per allà, sí)
Petons.

Gràcies, Arare. De fet més que en un error ho deixarem amb una interpretació, una diversió :-) De fet, també és tot això que dius, ja saps que el lector sempre té raó. Jajaja.