perfomance casolana de cap de setmana (tal qual)

Perfomance

Dissabte a la tarda, a punt de tancar la parada. Arriba la senyora a l’aparador amb una bossa “tal qual” a la mà. El senyor baixet –molt baixet- i eixerit, que s’ho veu venir, xiuxiueja a l’orella de la dependenta: “pregunta-li què vol”. La senyora diu que vol parlar amb el senyor baixet i eixerit. Des de darrere del taulell, el senyor (no continuarem amb la caracterització que el lector ja s’ha après de memòria), cara keatoniana, mirada fugissera, espera una tempesta sheakesperiana, però no. La senyora –digna, la processó va per dintre- treu la carn de la bossa “tal qual” i li diu que considera que el llom que li ha tallat una hora abans és indigna d’empanar i que ja se la pot quedar. L’homenet es mira la carn i la senyora i balbuceja, com si se li hagués encomanat un alzheimer sobtat: ”Aquesta carn li he tallat jo, aquesta carn li he tallat jo...!” La senyora, abans que l’antagonista pugui elaborar un discurs més satisfactori i de retòrica convincent, confirma -tal qual- que és la darrera vegada que comprarà carn o qualsevol altre producte a la botiga de l’homenet. El llom queda en mans del seu propietari anterior des d’on mai no hagués hagut de sortir a no ser en forma de carn picada per elaborar unes magnífiques mandonguilles. La senyora, que durant el seu breu discurs no s’ha posat la mà dreta al front ni ha inclinat el cap enrere, sent que l’opressió del seu cor ha desaparegut, i desapareix per un lateral de l’escenari.

Un testimoni, a distància prudencial, té prohibida la intervenció directa i fins i tot la gravació de l’escena. El testimoni queda una mica decebut. S’esperava un diàleg més contundent, més adequat a les circumstàncies i a l’escenografia. Potser alguna cosa com: “Aquesta carn ja te (se) la pots fotre pel cul i que te l’empanin els teus sucs gàstrics” o “la propera vegada que intentis fer-me el truc del llom per empanar batré els teus ous per...” En fi, el testimoni comprèn que ni els mercats ni els compradors i venedors són el que eren i que la seva educació dramàtica és inconsistent.


Antecedents

La senyora ha anat a comprar al mercat com cada setmana. A petició del testimoni, que s’havia quedat a casa, ha passat per la parada “tal qual” a comprar alguns productes. Per iniciativa pròpia ha demanat uns quants talls de llom d’un sol color per empanar. L’homenet, fora de la vista de la senyora, ha procedit a tallar i embolicar el producte. Una vegada a casa i desembolicat l’embalum, a la senyora li ha semblat que allò que ella havia demanat tenia una remota relació amb el que li havien ofert. No és que la senyora pensés que no podia aprofitar la carn, sinó que li ha dolgut la misèria de l’engany, sobretot provenint d’una botiga on “el testimoni” fa més de quinze anys que hi compra gairebé setmanalment. La senyora està tipa dels petits enganys de cada dia, de les petites traïcions sense importància, de les mesquineses inexplicables.


Conclusió

Ni la perfomance ni els antecedents tenen cap importància, són més aviat situacions quotidianes i gairebé ridícules en aquesta petita selva de la nostra societat de consum de constants pressions insignificants que es van sumant. No se sap quin guany pretenia l’homenet. En el cas de la senyora, m’atreviria a assegurar que ha tingut una sensació alleujament espiritual, d’autoafirmació física i mental, malgrat la pèrdua material.

Reflexió final

Si tot el que acabo d’escriure en el bloc hagués aparegut en la premsa escrita, estic segur que la botiga “tal qual”, del mercat de la Concepció, ho tindria retallat i exposat en alguna de les seves vitrines, que la qüestió és que es parli d’un. Això dels blocs, però, desenganyem-nos, encara és material de segona, com el llom sobrer i maltallat que li han volgut encolomar avui a la senyora. De tota manera, potser m’equivoco i el senyor baixet i eixerit llegirà l’escrit i fotocopiarà ampliades aquestes paraules per penjar-les en lloc preferent de la seva botiga. Si és així, que no s’oblidi de la procedència, i si necessita fotos per il·lustrar el post immortalitzat, sempre estic disposat a col·laborar, mentre es pagui bé, en moneda o en espècies.