11.8.08

bestiari d'estiu: les aranyes

Les teranyines,
per les parets i els sostres,
dels vils insectes
t'han protegit la casa.
I ara passes l'escombra?

7 comentaris:

jaka ha dit...

Jo quan vivia al camp no en matava
ni una d’aranya, les considero un insecticida ecològic...

&:D

pere ha dit...

I ho són. És clar que ara les cases amb aranyes són mal vistes: es prefereixen els gossos o altres animalests més humans :-)

zel ha dit...

Osti, saps que m'ha agradat amb bogeria ? Guarda'l al racó dels petits tresors!

pere ha dit...

Moltes gràcies, zel. Veig que encara ho faràs servir :-)

Júlia ha dit...

Òndia, deu ser l'estiu, però avui he parlat de les mosques. Tinc una connexió molt lenta i no puc 'voltar' tot el que voldria. Les aranyes tenen mala premsa, pobretes, i els pobres rap-penats, per culpa del dogmatisme estètic zoològic vigent. No s'ha de matar res si no és estrictament necessari.

Júlia ha dit...

No he pogut posar comentari en el darrer post, així que ho faig aquí, a mi això de la missa en llatí m'agrada, em sap greu que s'identifiqui amb nosequè. També m'agradava molt el llatí. Si la cosa no tingués connotacions de les que ja se sap, poder anar a una missa en llatí per curiositat i nostàlgia no estaria malament.

Ah, Rubén Darío, hi ha joves que no saben ni qui era, tant que me'l recitava la mama:
Era un aire suave de pausados giros...

pere ha dit...

Jo estic pitjor, Júlia, no només tinc una connexió lenta, sinó també intermitent, d'horari d'oficina i encara; m'han pres les nits internàutiques.

I una missa en llatí cantada -sobretot en gregorià-, quan no s'hi va per obligació és sensacional de tant en tant. Però és clar, tant entre els creients practicants com entre els la resta, no té gaire bona premsa.
Un Rubén Darío, també de tant en tant, fa de bon llegir i escoltar, i tampoc no té gaire predicament en l'actualitat, cert.