els girasols

Quan faig de copilot en els viatges llargs amb persones amb qui tinc gran confiança, en altres casos seria imperdonable, de vegades agafo la càmera i m'entretinc durant un temps prudencial a imaginar alguna foto del paisatge. Dic imaginar perquè fer alguna cosa que no sigui experimental amb la natura que passem és pràcticament impossible: de sobte arriba una corba o ha s'ha acabat el motiu que es troba interessant o apareix un arbre, una casa o un pal de la llum que t'amaguen o et parteixen la imatge desitjada.

Fa uns dies, anant cap a L'Escala -viatge curt- i sense cap més pretensió que la de mirar el camp des de la pantalla, em va cridar l'atenció un camp de gira-sols encara en procés de creixement. Fet! El resultat em va agradar, sembla fet a posta: un primer pla desdibuixat que va agafant nitidesa cap al final, una llum de sol ponent, el contrast de l'arbre de l'esquerra, el cel amb els núvols precisos i de color canviant... Potser massa simetria entre els diferents plans.

Del gira-sols, no en sé ben bé res, a part de les pipes que fa anys que no menjo i de l'oli que se n'extreu i que jo no tasto si no me'l posen a traïdoria en algun restaurant. Juntament amb les roselles, produeixen un gran efecte en els paisatges. Quan el dia gairebé s'ha ennegrit, els caps dels gira-sols més vells, d'un groc esvaït, produeixen una resplendor fosforescent, fantasmagòrica.

En algunes zones del baix Empordà -potser també en altres llocs- em va semblar que abundaven molt més que altres anys, que fins i tot eren el cultiu preponderant, més que les pomeres o el panís. A la nit vaig preguntar a un amic del territori que no és pagès, però que és molt observador, el motiu de l'increment espectacular del conreu. No li va donar cap importància. Em va dir que era un cultiu subvencionat, que la majoria de gira-sols acabarien en el mateix lloc que creixien, que no se'n faria res.

No m'ho puc creure! Ni algun tipus d'etanol, que rima amb gira-sol? Em fa l'efecte que el meu amic és un desinformat.