Comprendreu que em miri poc la tele durant les vacances -i ja sé que alguns no la mireu mai-, però aquest dies tan enfeinats, com que aspiro a ser una persona normal, em puc permetre un lleuger seguiment de les Olimpíades -ho podria justificar raonant el meu interès per tot allò que sigui d'arrel grega, però no ho faré, sobretot perquè sé que no em creuríeu-, de manera que sé com va més o menys la història de les competicions, tot i que no acabo d'entendre el motiu pel qual en un esdeveniment eminentment polític es demana als participants que no facin declaracions polítiques. En fi, que no sé del tot com funciona la competició, però m'hi esforço.
Fa uns dies vaig veure en un partit de bàsquet com els americans apallissaven els espanyols -catalans inclosos- i vaig sentir comentaris i justificacions que no vénen al cas. Superficial com sóc, em vaig fixar que tots els americans eren negres i tots els espanyols blancs (amb matisos). Més tard vaig veure com l'equip de bàsquet femení espanyol (catalanes incloses) apallissava l'equip de Mali, totes negres.
En aquest temps un mai no pot estar segur com va això dels colors -ni tantes altres coses. Que l'entrenador de Mali digués que la seva millor pista de bàsquet no la farien servir en alguns països ni com a aparcament de cotxes no em va aclarir gaire res. I és que deu ser que durant les vacances se'm reblaneix el cervell o bé el meu sentit polític. És clar que també pot ser que la meva percepció dels colors sigui defectuosa.
Ara intueixo que la meva anotació potser és políticament incorrecta, però ja entendreu que durant les vacances un no està per a gaires subtileses.
DE LA CAVERNA AL COSMOS
Fa 4 hores
4 comentaris:
Jo tampoc hi acabo d'entendre gaire res...Sí que he vist alguna cosa, algun bocinet i veig que hi ha problemes amb les puntuacions, que com arreu escombren cap a casa, que els atletes malgrat ser persones "ensinistrades" i mancades d'infància i joventut fan cara de felicitat quan se'n surten...però jo no sóc de competicions, i normalment, sempre m'agraden els que perden...
Bé, tampoc no discriminarem els qeui guanyen, pobres. Prou pena tenen d'haver arribat al final del camí.
E que sí que és cert és que ot plegat és una cosa estranyíssima, un pèl idiotitzadora.
No t'amoïnis que aquí cada vegada hi ha més negres o morenos o de color, i així millorarem les marques. Només cal veure les colles castelleres.
Els castells van pel camí de convertir-se en olímpics, també, per això sempre tindran més èxit que les sardanes.
Però les sardanes, Júlia, no podrien ser com això de la natació sincronitzada, que ningú no en sap res fins que arriben les Olimpíades?
Publica un comentari a l'entrada