27.8.08

odi adolescent

Plagi

Esparreguera, diumenge, després de les 10 de la nit. Tres adolescents s'estan davant del bar cridant no se sap què. En José Luís -52 anys- els deu dir que no són hores i alguna cosa més; potser els coneix. Així que marxa, un dels adolescents pregunta: [...]

-Què farem?

L'altre:

-Li deixarem un record.

I callen. O taral·legen la música que surt del bar.

L'altre no ha dit res. No deu voler exterioritzar la satisfacció que sent: passarà una estona de caça pels carrers dels poble! Què més es pot desitjar a catorze, quinze i setze anys?

(les històries sobre l'oci dels adolescents són tan variades...)

6 comentaris:

Júlia ha dit...

El pitjor és que les bretolades d'aquest gènere d'adolescent se silencien i minimitzen mentre no passa res gros, ara resulta que tothom sabia que anaven provocant i cercant brega. He vist molts casos així, per sort no acostumen a acabar els fets tan malament, si el pobre home se n'hagués sortit amb un parell de patacades ni se n'hagués parlat.

Francesc Puigcarbó ha dit...

aquest acte és intemporal, podia haver succeit cent anys enrere, o d'ací a cent anys.

pere ha dit...

Segur que no se n'hagués parlat, Júlia. No seria cap novetat. Sí, ara es faran, durant un temps, articles seriosos i no tant. Cap novetat.

Potser l'acte sí, Francesc. En canvi la violència gratuïta, la freqüència i altres variables que ara no cal esmentar són força actuals. Podem buscar causes i conseqüències, però en un futur immediat -no sé anar massa lluny- no hi ha remei.

Júlia ha dit...

No estic d'acord amb tu, Pere, sobre que aquestes variables són actuals. La violència gratuïta per part d'adults, però també d'infants i joves, ha estat intemporal i eterna, només cal repassar la literatura, podem trobar molts exemples. Fins i tot diria que en determinades èpoques era força més freqüent i tot. El context general també era més violent, la diferència era que certs graus de violència eren 'ben vistos' com a graons d'una cadena per passar a ser adults i ara la nostra sensibilitat ha canviat.

Jesús M. Tibau ha dit...

malgrat la voluntat de revolta dels joves, la història sempre es repeteix

pere ha dit...

Potser tens raó, Júlia. Suposo que jo m'ho miro des de la meva experiència més immediata i limitada.

Sí, Jesús, la història sembla que és cíclica per molt que la seva presentació externa vagi variant