6.8.08

retrospectiva

No podia precisar el temps que no baixava al sud, però en mirar si em queda gasolina al dipòsit de la moto trobo una pista: el número 271, plegat per la meitat, del Culturas de La Vanguardia em situa al dia 29 del mes d'agost del 2007. Miro el rànquing de llibres que, en aquest ordre, em concreta que els més comprats -llegir és una altra cosa- eren: El pont dels jueus, El noi del pijama de ratlles, El conte número tretze, Si menges una llimona sense fer ganyotes, El Quart Reich... Només n'he llegit un i potser en algun moment en llegiré dos més. No crec que tingui cap importància.


Després d'una lleugera insistència, la moto (deixeu-me que li apliqui un nom que no li correspon), que fa anys que no té bateria i s'engega a cops de pedal. L'endemà fa el ronso, segurament perquè la pluja de fang de la matinada al carrer li ha semblat un atemptat indigne. Me'n disculpo tan bé com sé, però em castiga amb la seva indiferència gairebé vint-i quatre hores. Terrible; ja sabeu que als pobles si no tens algun mitjà de transport propi...


La majoria de les cases del carrer s'han anat aïllant a base de canyes, plantes naturals i d'imitació. Ara ens sentim i ens olorem més que no ens veiem. S'han acabat aquelles nits llargues en què fèiem vida al carrer i anàvem d'una casa a l'altra. Sembla, encara que no hi ha cap anunci que ho confirmi, que la casa del costat està en venda; primer va morir el pare, després la filla; la mare ja és massa gran per viure sola i, a més, els records l'omplen (ens omplen) de tristor.


Passades les dotze rebo la visita fugissera d'una gata amb quatre gatets que ja comencen a fer vida pròpia. M'observen desconfiats -sóc un intrús en el seu recorregut quotidià- i passen de llarg. La mare té tot el pèl negre i els fills se li assemblen, tot i que dos tenen el final de les potes blanques i també a la cara i el coll. Segur que els propers dies ens anirem veient, sobretot amb el més agosarat que s'asseu un instant, em contempla des de la tanca i em fa un fuuu! poc convincent quan m'hi apropo, abans de marxar esperitat.

5 comentaris:

Clara ha dit...

Ohh, que macos que són les gatets!

Francesc Puigcarbó ha dit...

que és extra-terrestre aquesta gata?

gemma ha dit...

Ja tenia ganes de llegir-te!! Oi que és maco observar gatets??

Júlia ha dit...

Fa poc vam fer una foto a un altre gat i també va sortir així, fa impressió.

pere ha dit...

I, tu, Clara, tens gatets?

Ah, Francesc, és ben sabut que tots els gats són extraterrestres, cosa que es comprova fàcilment amb l'ajuda d'un flash.

Sí, Gemma, m'agraden els gats. Amb aquest he fet una certa amistat, interessada per part seva, tot s'ha de dir. Ja t'explicaré els menús.

Sí que fan impressió aquests ulls brillants en la foscor, sí.