16.8.08

preeclipsi

Passegem de Sant Martí a l'Escala en un d'aquests dies festius tan molestos (ei, felicitats a les Maries, Mireies..., si me n'he deixat alguna). Aquest matí, buscant uns altres textos, m'he trobat uns antipoemes horrorosos, insalvables, una broma empordanesa; però recupero dos versos -o com se'ls vulgui anomenar- que ara em semblen adients a l'ocasió:

Més enllà de la cala
hi havia una pineda fosca, solitària i secreta...

Desenfeinat com crec que estaré durant uns dies, nos descarto fer una pagineta amb totes aquestes estrofes (?) amb la finalitat de compartir lectura i emocions.

Bé, el cas és que mentre el sol es ponia ha aparegut una de les llunes més belles de l'estiu. Un d'aquells instants que compensen la monotonia d'un dia sense història. Hem vist centenars de postes de sol i de sortides de lluna, i -alguns, els qui no acabem de tocar de peus a terra- encara sentim estranyes emocions per aquest fenomen matemàtic reiteratiu.

















Per anar a la lluna
(tant que t'agrada)
com ho farem, Joanet?


Demà -una altra vegada qüestió de física-, si el temps i les circumstàncies no ho impedeixen, ens asseurem en un bar de la costa, de cara al mar, i mirarem, encara que sigui parcialment, com la terra s'interposa entre el Sol i la Lluna (detalls aquí ; segons Vilaweb -optimistes com són- l'eclipsi serà total a la seva redacció) i ens queixarem, o no, de les penombres i ombres d'aquest agost que va per la meitat i que ja em sembla finit.



2 comentaris:

zel ha dit...

Jo també la vaig veure...sense dur la càmara a mà, mira tu...

pere ha dit...

segur que era la mateixa?