4.9.08

la tornada al col·le

Que dura és la tornada al col·le! No només des de la perspectiva emocional, que se soluciona amb una lleugera teràpia personal o col·lectiva, sinó sobretot des de des del punt de vista econòmic. Tants llibres que només serviran per nou mesos -o menys, segons qui els faci servir i com-; a més, aquest any, com el passat, el nou pla d'estudis invalidarà alguns manuals del curs anterior: és normal, en llengua i literatura catalanes, per exemple, s'han fet grans descobriments -contingut i didàctica- des del setembre de 2007.

I si encara fossin només els llibres... Cal canviar de vestuari. No anirem amb la mateixa roba que portàvem al juny. Com a mínim la roba interior ha de ser de la temporada. Ni pensar a posar-se els mateixos sostenidors, que ja me'ls tenen molt vistos pel davant i pel darrere... I les calcetes o el tanga? Només me les han vistes pel darrere, però es poden imaginar el davant...

En fi, a la botiga de la cantonada, que respon a l'ocurrent nom de “Bracelona” segur que tenen servei personalitzat i les peces adequades. T'examinen de dalt a baix, els dius el curs que faràs i el nom de l'escola i pots començar la teva vida laboral segura de triomfar, al menys en l'aspecte social; en l'acadèmic, mai no se sap, però és possible que ajudi: una persona renovada per dintre i per fora sempre se sent més disposada a l'estimul de noves experiències i el món se li presenta més lleuger.






















P. S. Asseguro que és només l'atzar el que m'ha portat a fer aquesta anotació i l'anterior. Jo passava. Ei, i també tenen banyadors que aprimen -massa tard?- i llenceria catalana, que ho he llegit.

Vista la realitat, he pres una decisió, al menys per als de batxillerat -si, nois, també podeu renovar els calçotets-: res de llibre de text, i que em perdonin les editorials, però considero que quatre calerons extra gastats en articles de primera necessitat els proporcionaran una alegria inicial que sempre va bé per començar la llarga -i de vegades inhòspita- travessa de l'ensenyament -anava a escriure de la cultura, però el terme em sembla inexacte i excessivament pedant donades les circumstàncies actuals.

9 comentaris:

Júlia ha dit...

No entenc la insistència informativa en el tema de la despesa d'inici de curs, cada any el mateix rotllo, és clar, ja ens ho hem gastat tot per les vacances i ara a comprar llibres als nanos, uf.

Ep, et veig interessat darrerament en la llenceria fina... ara els calçotets són importants perquè es veuen, amb aquests pantalons de moda que porten els xicots.

Burg ha dit...

A mi, una de les coses que sempre m'ha agradat del setembre és anar a la papereria i triar llibretes, bolígrafs, el llapis i, especialment, l'agenda. Sempre acabo comprant més del que necessito perquè, és clar, encara em queda material del curs anterior. Debilitats... Ara, el tema roba sempre m'ha fet una mandra!

pere ha dit...

Em, sembla, Júlia, que aquest és un d'aquells casos en què la premsa fa opinió, perquè en parla molt més que els propis interessats (o desinteressats)

I tant que els calçotets haurien de tenir alguna cosa a dir, però de moment diuen menys que les calcetes (i les tangues). Ja rribarà l'hora de la igualtat. Lluitarem!


Ah, les papereries, burg! Si tornés a triar ofici em decantaria per una papereria, més que epr una llibreria: quina olor! I, a més, a les llibreries hi ha els resultats finals, a les papereries hi ha encara els fulls que s'ompliran (o no) de màgia. Uf, jo sempre em compro alguna agenda, però després no me'n recordo d'omplir-la.
Una anècdota sobre la roba: avui, passejant per sant martí, he coincidit amb la cadència dels passos amb una senyora d'uns 70 anys que es veu que m'ha trobat idoni per fer-me una confidència: "estos vestidos que se compran algunas viejas... se les ve hasta la bragas..." I jo que li dic: "para lo que hay que ver..." Se m'ha enfadat una mica: "El cuerpo es lo más bonito que ha hecho Dios..." Després ja ens hem entès. Ja ho veus, la roba no és tan important.

Júlia ha dit...

Ai, ai, que has acabat lligant amb la iaia? T'ha demostrat la teoria?

Ep, que hi ha molta gent de setanta que està prou bé, he, he.

El meu ideal és una papereria de barri, amb aquesta olor que dius, amb unes quantes llaminadures per als infants, de passada, i amb una petita secció de llibres també i un servei de llibres per encàrrec, però em sembla que no la tindré mai.

Sobre olors, recordo aquella tan forta del paper d'abans, s'ha perdut una mica, recordo els establiments on es canviaven tebeos i revistes, amb unes grans caixes plenes de paper vell i també el Siero, que comprava el meu avi feia una olor especial. I els llibres d'inici de curs. Ara tot és inodor i asèptic o potser és que jo he perdut olfacte, que també.

Júlia ha dit...

Ep, que hi ha tangues per a senyors, el que passa és que n'hi ha molts que no gosen. Jo és que el tanga el trobo lleig, això de veure les natges amb el filet al mig, que vols que et digui... sóc pre-tanga, jo. Però no pre-tango, ep.

pere ha dit...

Comparteixo absolutament la teva opinió sobre els tangues -els tangos: massa tristos; encara que m'agraden les tanguistes-.

Ai! M'acompanyava la Joana. I ja saps com van aquestes coses.

Encara haurem de fer un pensament i fer una societat limitada (de la part de llaminadures te n'encarregues tu, però). Et sembla bé els matins per a tu i les tardes meves? I tots dos a hores convingudes?

I l'olor de llapis! Aquest no tornarà.

gemma ha dit...

Si la botiga acaba les existències, sempre pots deixar sobre la taula del professor una fruitera amb les restes de sèrie dels tangues que tu ja saps.... jejejejeje

gemma ha dit...

Ara que les meves filles ja no estudien, trobo que és un descans això de no haver d'anar a l'ABACUS a buscar llibres ni haver-me de preocupar per les llibretes.... :(

pere ha dit...

Em temo que no duraria ni un minut, gemma. Sempre aue apartés un moment la vista, és calr. ;-)
Si la teva filla hagués volgut continuar, aquest any estaria amb mi i no li faria comprar llibre; la llibreta, li regalaria.