Deia ahir de la lectura d’Horaci en hora de pluja; continuo avui amb la transcripció d’Horaci en hora de sol. Un fragment sobre la noblesa dels poetes i de la seva art escrit uns 20 anys aC, i sé que no hauria d’afegir res, però em perd l’ofici i, deixant de banda altres discussions, em pregunto qui són avui aquests poetes i com és que dos mil anys més tard, encara no s’ha aconseguit el que els clàssics, per bé que no ho feren, ja sabien: per exemple, la necessitat de separar el privat del públic, el sagrat del profà... D’on ha anat a parar la lira que movia les roques i que ara seria tan útil per als túnels de l’AVE, no en diré res perquè aquí si que no hi ha recuperació possible, em sembla.
Orfeu, sagrat torsimany dels déus, apartà els homes primitius de les matances i el consum repulsiu, car diuen que amansia furiosos tigres i lleons, com també diuen que Amfíon, fundador de Tebes, al so de la lira movia les roques i amb el seu cant suau les duia on volia. Temps era temps, la poesia tingué la sàvia missió de discernir del privat el públic, i el sagrat del profà, d’impedir que jaguessin homes i dones indiscriminadament i d’establir legalment el matrimoni, de bastir ciutats i atorgar-los lleis inscrites en fusta. Així guanyaren els divins poetes i llurs cants veneració i anomenada. Rere seu, Homer i Tirteu foren foren insignes perquè concitaren amb llurs versos els mascles cors a les marcials conteses; els oracles eren en vers i en vers es mostrava el camí la vida, i amb melodies de Pièria es provà d’obtenir el favor dels reis i es trobà en el teatre la fi d’inacabables esforços. No t’avergonyeixis pas mai de la Musa, traçuda a fer sonar la lira, ni d’Apol·lo, el cantaire.
Horaci: Art Poètica.
De l’Art poètica, es poden trobar fàcilment dues edicions en català que inclouen altres textos:
Horaci. Sàtires i Epístoles. Fundació Bernat Metge. Introducció de Isidor Ribas i traducció de Llorenç Riber.
Horaci. Art Poètica i Epístoles literàries. La Magrana. Introducció, traducció i notes de Narcís Figueras.
P.S. El premi Lletra que es va lliurar ahir a Girona va recaure en “El blog del Quadern Gris”. Interessant elecció. Si m’hagués jugat el meu capital a tres opcions, posem per cas, ara estaria arruïnat. Em desplau haver perdut completament el meu sentit de l’olfacte.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Com segueixis per aquest camí, un dia - sense saber com - em trobarè, perplexa, sortint d'una llibreria impermeable a les promocions de colors brillants i amb un llibre de més de 20 segles a les mans. Tu ves fent.
Per cert, fantàstica elecció la del premi lletra, gairebé galega, per l'ambigüetat i les ganes d'agradar tothom sense compromís - quí podria objectar quelcom a la qualitat dels escrits d'en Pla? No ho trobes magistral? Una cosa ben diferent és que això sigui mèrit de l'editor del bloc. És el que té barrejar pomes i plàtans: que surten farinetes per nadons. Fàcils de menjar i de païr, però gastronòmicament empalagoses i dietèticament el.lementals.
Ja callo.
No, deixa'm afegir una cosa: Que descansi en pau en Paul Newman, quin troç d'home!
Aniré fent, xurri, no em queda altre remei. De tota manera -tu ho saps- el temps és un engany, i el nou és vell i el vell és nou: qüestions de memòria.
Sobre la teva valoració del premi LLetra, no ho sabria expressar millor... potser diferent, però no més clar. Ara vindrien els matisos que obviarem.
Avui m'he mirat a l'espill i he trobat que els meus ulls no eren prou blaus. De la resta, millor no parlar-ne.
Publica un comentari a l'entrada