29.9.08

solucions provisionals

A diferència de molts altres, em desplau la paraula crisi aplicada a l’economia i a la societat perquè té un significat excessivament general, vague; li falten adjectius. Considerem, però, que l’acceptem i ja sabem que vol dir. Considerem també que, malgrat el detalls, hi ha una crisi en l’educació (propostes faraòniques i regnes de taifes, amb tot l’entremig). Molt bé, ja tenim enfocat els fets, però, i les solucions?

-Els he canviat l’educació –em diu el meu amic amb vivacitat-. Vivim una època, ens trobem en un país, les coses tenen una tendència a endurir-se de tal manera, que cal preparar-se a tot el que pugui venir.
-¿Considera una indiscreció –li pregunto- demanar-li quins són els principis sobre els quals es basa el seu nou sistema educatiu?
-El comprendrà perfectament –em respon-. Primer els faig aprendre idiomes, perquè crec que convé que els meus fills sàpiguen demanar diners a la major quantitat possible d’éssers humans i donant les màximes facilitats a aquests éssers.
-Em sembla ben orientat.
-El meu segon principi consisteix a fer-los aprendre un instrument portàtil, ocarina, flauta, violí, clarinet o harmònica, perquè no se sap mai quines necessitats immediates poden tenir...
-El principi em sembla excel·lent.
-Finalment, el meu sistema comporta uns exercicis pràctics. De vegades reuneixo els meus cinc fills a casa i tiro un duro a l’aire. Si el duro arriba a terra sense que cap d’ells l’hagi copsat, els poso a pa i aigua i no els deixo sortir.
-Em permet una pregunta? –li dic.
-Les que vulgui.
-Els ha hagut de castigar gaire sovint?
-Per ara mai! Copsen la moneda amb una lleugeresa sorprenent.
-Els seus fills aniran endavant.
-Ho espero. El meu sistema educatiu és excel·lent pels temps que vivim. Forma la joventut...
Ens acomiadem –per la meva part, encantat.

Josep Pla. Notes per a Sílvia. "L’adveniment de la República" (1931)

Cal estructurar-lo una mica, sens dubte, però em sembla un pla d’estudis modèlic: senzill i de gran efectivitat. Llull ja el va proposar fa anys. Ni cas.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats "Pere"!!!! (Ja m'entens!)
Un petó,
Violant

Júlia ha dit...

Un text magistral, i felicitats també 'per la part que et toca'.

Francesc Puigcarbó ha dit...

bonissim el text, i sense saber de que va, per pur mimetisme, felicitats.

Anònim ha dit...

Felicitats, arcàngel "Pere"!

Anònim ha dit...

Moltes, moltes felicitats !!!

&;D

Anònim ha dit...

Em recorda el sistema educatiu del pare gitano:

- Tú déjate caé, niño
- Que no pare, que m'esnafro
- Que noooo, que yo t'agarro y no te cae.
- Ay pare, que no matrevo
- Tu échate, que soy tu pare ¿cómo te vi a dejá caé?
- Bueno, vaaa, mecho
(...)
- Ayyyy pare, que ma soltao y me caio!!
- Eso pá que aprenda. Que no te pué fiá ni de tu pare.


(Felicitats, pere)

miquel ha dit...

Gràcies, Violant! Un altre petó a tu!

Real com la mateixa vida, Júlia. Pla no sabia escriure ficció. Gràcies!

Sí que és bo, Francesc. Perquè no quedis sense saber-ho -la Clarissa ho insinua- un dels meus àlias habituals és d'arcàngel, ja veus.

Gràcies, Clarissa: vaig per tu!

Gràcies, jaka... I els de la feina que no m'han donat festa, ai!

Bona, xurri! Encara que es veu que els gitanos són menys de fiar que els paios de Madrid del 31. És clar que els gitanos sempre han estat en crisi.
(gràcies, xurri)

Montse ha dit...

Ohhhhhhhhhhhhhhhh, Pere! Ara veig per què et felicitaveeeeeeeeeen!

Ahir, en entrar, em vaig estar cremant les pestanyes intentant llegir entre línies per què coi et felicitaven tots. Ara ho veig! m'he fixat en la data. Casumdena!

FELICITATS, "PERE"!!!!