la lletra (reedició)

Aquest estiu tenia la intenció de seguir la lletra de “Torroella, vila vella” (1952) de Vicenç Bou i refer el vídeo que us havia presentat. Al final, vaig pensar que no, que la meva reinterpretació, en què surten alguns llocs esmentats i d'altres no, ja estava bé, que ningú no em retrauria la meva Torroella.

Avui, diumenge, dia de sardanes, m'ha semblat que podia afegir la lletra (del seu fill Rogeli), més que res perquè no es troba fàcilment a Internet (veure més avall), a la música. És un text romàntic, elemental, que podeu seguir perfectament a mesura que soni la cobla.


Prop del Ter i al peu de la muntanya,
vora el mar bell i altiu; sota un cel rogent de tramuntana:
-Ets l'espill de l'Empordà!
-Ets l'espill de l'Empordà!

Tens l'encís de la nostra Costa Brava,
sol ardent i radiant;
tot el goig d'un viure ple d'ensomni.
Jo et tinc dintre del meu cor!
Jo et tinc dintre del meu cor!

I ets la pubilla de nostra terra, oidà!

Oh, Torroella, vila vella,
vila del meu cor,
si sabessis com t'enyora
qui està lluny de tu.

Tes muralles mil·lenàries,
tos carrers estrets,
jo els estimo molt més
que tot el món.

Del Tamariuà fins a les Dunes,
camps oberts de fruita i de perfum.
Déu te guard, oh gaia vila meva,
esclat del cor...

Des de l'alterós i esvelt Montgrí,
albiro les grises Illes Medes
i els camins gemmats de la Resclosa,
dels meus amors... amors... *

Si Garreta i Morera escriviren, tècnicament parlant i dintre l'esperit de la música, les millors sardanes, Bou i Vicens han escrit les més universalment populars. La seva escriptura és considerada fascinadora i irresistible. Decanten el cos i l'esperit cap a un dionisisme franc i explícit. Gràcies principalment a aquests vells homes, l'àrea de la sardana s'ha eixamplat considerablement. Han fet ballar tothom, fan ballar tothom, converteixen l'espectador de passiu en actiu**. Les seves sardanes han contribuït a la formació de la manera moderna de ballar-les.

Josep Pla

*De “Papers del Montgrí”, núm 5, juny de 1985 . Ajuntament de Torroella de Montgrí (centenari del naixement del compositor)

** Jo crec que em vaig iniciar amb “Llevantina”. És cert que la meva carrera com a ballador va tenir poca continuïtat.