6.9.08

benvolgudes roses

Soc un mal lector de poesies, els mots, sovint, sempre traïdors, se m'escapen. Alguna vegada -diletant- m'imagino alguns versos: tasca inútil, intent prosaic. Per això, si puc, prefereixo regalar roses. Avui no és possible.

Em fugen versos, records i pensaments,
s'esvaeixen els rostres de la gent:
les coses són així, no hi ha lament.
Em doldria l'oblit i el pas del temps
-un joc de daus que giren lentament-,
si no fos que l'atzar, sempre present,
quan vol em torna versos, pensaments,
records i, sobretot, mots amatents,
presències ben properes tostemps.

2 comentaris:

jaka ha dit...

Oh !! que xulo !!! quina il•lusió de post ! Com ho fas per escriure tan be ?
Moltes gràcies per les roses i els versos.
&:D

pere ha dit...

Ei, Rosa -roses- moltes gràcies pel poemari enviat per una mà blanca.

(quan sigui gran, vull ser poeta :-)