11.9.08

ballem, si podem

Els catalans som(són)... els catalans volem(volen)... els catalans farem(faran)...

Saber qui som, què volem i què farem els catalans em sembla cada dia més difícil i, òbviament, ni tan sols crec que es replantegi seriosament. Qui són alguns catalans, què volen i què fan -centenars de percentatges diversos- es pot anar resseguint a través del que es fa, es diu i s'escriu. La majoria, però, com sempre, són (som) catalans -vells i nous i pseudo- silenciosos, que a penes alcen la veu de tant en tant (i quan ho fan encara ens diuen que quequegen: però , ignorants!, si aquí ja no queden bilingües!). La realitat és aquesta. Molt bé, anar fent al compàs que ens marquen des d'aquí i des de fora.

El català emprenyat, el català perplex... M'agrada això del català perplex, perquè només des de la perplexitat és possible algun plantejament de futur; però em temo que aquí hi ha poca gent perplexa; som encara un un país de saberuts, de sobrats, d'idealistes, de babaus, d'emmirallats no sé sap en què. Hem passat de la caseta i l'hortet a la bicicleta i el gosset. D'acord, és el que hi ha: l'espai és limitat i el sòl val una pasta. Pisets de dues habitacions -a resar que no pugin mes les hipoteques els qui les puguin pagar-; a la nit, la bicicleta al balcó i a treure el gos a passejar. Ja n'anirem parlant.

Bé, aquest és un dia de festa i celebració que no voldria aigualir amb disquisicions quequejants, disperses i fora de lloc. Senyeres als balcons, passejades alegres, complicitats explícites i ímplicites, i endavant amb les reivindicacions seculars. Seguint una tradició a penes encetada, us voldria convidar un any més a participar de la música (les imatges són aleatòries) d'una nova versió, més ben dit, d'una recreació o utilització dels Segadors. L'autor és Enric Casals, germà de Pau Casals, i no sé la data de la composició.

Angoixa. És una de les sardanes més interessants d’aquest enregistrament com a mostra d’aquest camí de llibertat en el gènere, amb un tiratge de 119 compassos de llargs, una estructura heterodoxa i un tractament orquestral que exigeix una capacitat interpretativa excepcional. No està datada, però molt probablement es pot considerar entre les primeres peces que va compondre.
Presenta una de les versions més insòlites de la història de la melodia d’ ”Els Segadors”, amb un tractament agre i angoixant que la despulla del seu caràcter d’himne.

Ja em direu si us veuieu capaços de ballar la sardana.

Bona diada!



Antecedents històrics parcials aquí.

7 comentaris:

SV ha dit...

Bona Diada!

Jesús M. Tibau ha dit...

en cal replantejar de forma seriosa què volem ser quan siguem grans, o fin si tot, si volem ser.
Bona diada

el llibreter ha dit...

Els catalans catalanistes de la Catalunya catalana restem catalònics i àdhuc catalàrtics.

Salutacions cordials.

Violant de Bru ha dit...

Molt bo Pere!! Difícil de ballar i digerir!

Bona diada!

zel ha dit...

Difícil, si ens han anat escorxant de mica en mica, i quan ens n'hem adonat, gairebé no ens quedava moll als ossos...

Bona diada!

Arare ha dit...

Angoixant!

No, no la vull ballar. prefereixo ballar un txa-txa-txa o un "agarrao".

Petons de tornada.

pere ha dit...

Bona diada, Sadurní!

Volem ser, Jesús, volem ser; però em temo que ens calen enccara moltes més volunatats. Què volem ser també seu ser important. Bona diada!


Les teves paraules em deixen glaçat, llibreter. Vols dir?

Bona diada, Violant! Tens raó, res no és gaire fàcil, però perseverarem.

Però encara ens queden forces, oi, zel?
Bona diada!

M'ho temia, arare, que era difícil de ballar. A veure si l'any que bé algú ens proporciona una altra música.
Petons de rebuda.