Gerard Vergés. Art poètica

Acabo de dinar i continua plovent. Encara assegut a la taula –que no se’m taqui!- fullejo Horaci. Les Sàtires, les Epístoles, l’Art Poètica. Rellegeixo algun fragment en llatí oblidat i en català entenedor. Més tard, obro l’ordinador i llegeixo la proposta d’homenatge a Gerard Vergés que fa en Jesús. M'agraden les poesies de Vergés. Repasso blocs i poemes i veig que ja hi ha unes preferències de tria molt marcades. Jo m’hagués decidit segurament per l’olor de l’espígol de la serra de Pàndols, pel meu oncle Jaume, per la Teresa Rebull, però ja se l’ha fet seu la Júlia i algun altre. Alguna cosa trobadoresca? No i sí: em decanto per “Art poètica”, pel que té de programàtic i de discutible, i d'entenedor i de valent. Més endavant parlarem d’Horaci.


Art poètica
A R. M., que m'ha enviat un recull dels seus versos

Si quan escrius, amic, ets tan il·lús
que penses que la rima i la mesura
són el secret, infausta singladura
li espera al teu vaixell pel trobar clus.

El mot obscur i el pensament difús
segur que et cavaran la sepultura.
Poeta ver no fa literatura.
La retòrica, amic, és com un pus.

Ja sé que és més senzill donar un consell
que escriure versos bons. Perquè un paisatge,
malgrat els mals poetes, pot ser bell.

Però —nou Abraham— cal el coratge
de matar els propis fills amb un coltell.
Salvar, de mil imatges, una imatge.

Gerard Vergés