Qui no te feina...

Esade-Ramon Llull presentaran un manifest el dia 4 de desembre per implicar la societat civil (no l’escola (?) i els pares, que ja són societat civil implicada) amb l’objectiu d’aconseguir un pacte per a la millora de l’educació (que no de l’ensenyament). Potser no hauria d’avançar-me als esdeveniments perquè de moment no aconsegueixo arribar a informació directa d’ESADE i només puc presentar un esborrany del “manifest” segons la premsa:


1. Tras constatar que la educación es un elemento primordial para el futuro, no sólo de las personas sino del país, reconoce el reto que implica la llegada de inmigrantes y aboga por dedicar los esfuerzos necesarios por parte de todos para mejorar la educación.

2. Se parte del convencimiento de que la educación no sólo es una tarea de las familias y de las administraciones públicas: es responsabilidad de toda la sociedad. Se reconoce que la sociedad ha sido incapaz de valorar, en su justo término, el papel de la educación y que por eso ahora es necesario que cada uno asuma sus responsabilidades.

3. Los impulsores del manifiesto se comprometen a dar un paso adelante y asumir las responsabilidades que les corresponden.

4. La difusión del papel decisivo que tiene la educación es una de las acciones que se realizarán, al tiempo que se deben subrayar valores como la calidad, la exigencia, el esfuerzo, el rigor o la equidad.

5. Cada ámbito se compromete a concretar públicamente en qué puede contribuir para mejorar la educación, porque la tarea de educar no sólo es responsabilidad de la escuela y de las familias.

6. Todos los firmantes se comprometen a fomentar programas concretos y actividades para enriquecer el debate sobre la educación en el conjunto de la sociedad.

Veig que malgrat que es tracta d’un esborrany ja hi ha una trentena d’entitats suposadament adherides, dels del RAC al Gran Teatre del Liceu, passant per Comissions, UGT o Enginyers Industrials de Catalunya. No veig el F.C. Barcelona, que segur que té molta cosa a dir.

Els manifest-resum és modèlic, molt ben estructurat; en el punt sisè s’especifiquen les conclusions, si és que una generalització pot ser al mateix temps una especificació (ai, les paradoxes!): els propers temps, suposadament, tothom debatrà sobre l’ensenyament. Resultats: suposadament a llarg termini. Ei, i què farem amb els responsables que fins ara no han assumit les seves responsabilitats? Si les assumeixen (com?) els perdonarem la deixadesa anterior? Ai, i els immigrants, faltaria més, pel mig.

Bé, ho deixo això, conscient de la meva precipitació a parlar del que no sé. Qui sap si més endavant... Mentrestant, m'aconformaria que en un període de temps no gaire llunyà es pogués acomplir un sol objectiu, per exemple: el macrodebat sobre l'educació va servir per eradicar la violència, també la de gènere... Callo perquè ja desvario.