23.11.08

i les estrelles...?

L’avi deia que la paraula gastronomia conté la paraula astronomia.
El nét de l’avi de la pel·lícula Un toc de canyella.

Em miro la peli després de sopar. Magnífica. I la sal i l’oblit de la sal i els malentesos.

A mitjanit només hi ha núvols rogencs en aquest cel de Barcelona, però sé que arribarà el cel clar i veurem els estels i especiarem la vida. I una cosa em porta a l’altra, i encara a l’altra:

Un nen em va preguntar una vegada:
-De què serveixen les estrelles?
I el que són les coses: em va deixar perplex. Amb els nens, amb el mal sentit de la paraula, no s’hi pot jugar. Tenim l’obligació d’anar-los formant i orientar-los, no els podem fer passar amb raons.
-Mira –vaig dir-li-, fan bonic. Un cel estrellat no té preu.
Ni ell ni jo vam quedar convençuts, s’obrí un silenci una mica penós, durant el qual ell em mirava fixament i jo vaig haver d’abaixar els ulls.
-Sí –va insistir el nen-. Però de què serveixen?
Amb una gravetat paternalista, vaig respondre-li que en aquest món no tot ha de tenir una utilitat material, i que fer bonic ja és molt.
-Què vol dir utilitat material? –interrogà el nen.
Vaig estar a punt d’enviar-lo al jardí d’una revolada. Com que després me n’hauria penedit, em vaig dominar.
-És tot allò que ens fa falta, les eines i els objectes, la roba i el menjar, les parets i els mobles, les teves joguines, tot el que necessitem per viure...
(Aquí se’m va acabar la corda de la llista, i vaig fer un gest vague amb les mans.)
-...En fi, ja m’entens.
-No. I les estrelles, no serveixen per a viure?

...

Pere Calders: "Pedagogia aplicada", dins Tot s’aprofita.

Aquí és on aturo el conte i busco la meva pròpia resposta i, si us vaga, us invito a buscar la vostra. La de Calders, també és cosa vostra.

4 comentaris:

giralluna ha dit...

M'has fet recordar aquesta pel.lícula tan "especial" (també d'espècia) que em va agradar moltíssim. La manera d'enssenyar d'aquell avi, no té preu. Com els hi feia aprendre geografía a través de les olors, també està molt bé.
Lo de la utilitat de les etrelles necessita més temps de reflexió. Estarà bé de pensar-hi una mica

Francesc Puigcarbó ha dit...

de petit a L'Estany (Moianés) quan la mainada encara erem lliures, a les onze quarts de dotze ens tumbavem al terra i deixavem que l'univers sencer carregat d'estrelles s'en abraonés mentre veiem la pluja d'estels. Puc afirmar que a l'Univers hi ha milions d'estrelles, jo les he vist.

Montse ha dit...

jo les he vist al mig del mar, allà on no hi arriba la llum...

pere ha dit...

No saps com m'agradaria haver-les vist com tu, montse. Recordo un viatge de dos dies per mar, sense veure terra, però només tinc record de l'alba i del sol. I diuen que des del desert també són magnífiques, a més del silenci.