Josep Pla. Notes per a Sílvia.
Les coses que fan més feliç la vida, deliciosíssim Marcial, ve-te-les aquí: una fortuna no pas adquirida amb el treball, sinó heretada; un mas no massa ingrat, un foc sempre encès, cap plet mai, un ús escàs de la toga, una ànima en repòs; un vigor d’home lliure, un cos sa; una prudent simplicitat, amics de la mateixa condició; convidats benèvols, una taula sense artificis; una nit sense embriaguesa, però lliure de cures; un llit no pas pudibund, i tanmateix cast; un son que no faci breus les tenebres; voler ésser el que ets i no aspirar a més; cap por, ni tampoc cap desig, del dia suprem.
Marcial: Epigrames. Llibre X, Ep. XLVIII
("Cu-Cut!" 1908)
P.S.
1. Els panellets de l'Escribà són mediocres, i sóc generós.
2. Els llibres que no es troben a les llibreries mai no figuren entre els més venuts. Ara és el moment de demanar Què fer davant la defunció (dels altres, és clar). Podeu trucar al 902 239 238.
5 comentaris:
No sabia que els metges tinguessin llicència per matar també conills... pensava que només... va, deixem-ho :o)
Els panellets que he fet a casa no estan gens malament, ja saps, si en vols...
has d'anar a Moià a Cal Bou a buscar els panellets i quan pertoqui els torrons. A mi que no m'agraden mel's menjo, I fes-me cas....t'estic dient la veritat.
nanana, Francesc, panellets i neules, a Ca l'Orench, a Blanes!!!
:D
Com que he llegit molt poc Pla, Pere, pensava que parlaves del teu nínxol... i m'estranyava que costés menys que un paquet de xiclets, hehehe...
Jo també em pensava que parlaves de la teva parcel•la, i he pensat que “baratu”, doncs ara morir-se val molt, de totes maneres el govern dona una ajuda per l’enterrament ( 33 €)...
;D
No, no ho deixem, Cari, que tens raó. És que realment no tenen llicència per matar conills, aquesta és una prerrogativa dels veterinaris.
En vull, en vull, de panellets, però m'estic engreixant d'una manera...
Ostres, Francesc i Arare, la veritat és que fer excursions llargues per anar a buscar panellets..., però us crec i us envejo. Habitualment els fem la Joana i jo (més ella que jo), però aquest any hem tingut problemes tècnics.
Arare i Jaka, m'afalagueu confonent la prosa de Pla amb la meva.
No us penseu la meva "parcel·la", que ja està pagada, és baratíssima de conservació; una altra cosa són les despeses de l'enterrament que suposo que continuen sent un negoci força rendible.
Publica un comentari a l'entrada