acolorint els negres

Posseeixo un espai molt petit al cementiri de Llofriu, que és, espero, on m’enterraran. En diuen un solar. Just per a construir-hi un nínxol com els altres. En pago cent pessetes l’any. Avui m’han portat el rebut. L’he pagat. Davant els rebuts, la tendència general és de preguntar-se si el preu és car o enraonat. Abans de la mort el preu és potser enraonat. Per a després de la mort és car.

Josep Pla. Notes per a Sílvia.


Les coses que fan més feliç la vida, deliciosíssim Marcial, ve-te-les aquí: una fortuna no pas adquirida amb el treball, sinó heretada; un mas no massa ingrat, un foc sempre encès, cap plet mai, un ús escàs de la toga, una ànima en repòs; un vigor d’home lliure, un cos sa; una prudent simplicitat, amics de la mateixa condició; convidats benèvols, una taula sense artificis; una nit sense embriaguesa, però lliure de cures; un llit no pas pudibund, i tanmateix cast; un son que no faci breus les tenebres; voler ésser el que ets i no aspirar a més; cap por, ni tampoc cap desig, del dia suprem.

Marcial: Epigrames. Llibre X, Ep. XLVIII






















("Cu-Cut!" 1908)

P.S.
1. Els panellets de l'Escribà són mediocres, i sóc generós.
2. Els llibres que no es troben a les llibreries mai no figuren entre els més venuts. Ara és el moment de demanar Què fer davant la defunció (dels altres, és clar). Podeu trucar al 902 239 238.