10.11.08

Chris Barber

Potser va ser l’any 70 o el 71 quan vaig sentir el disc per primera vegada. Encara no tenia tocadiscos -aquest era el nom- ni gaires diners, però me’l vaig comprar. El vaig anar transportant entre el meu equipatge escàs per tots els pisos i pensions. El vaig anar escoltant i me’l vaig aprendre de memòria en companyia o en solituds. Se’m va anar ratllant. No el vaig abandonar.

Aquesta setmana vaig veure que hi havia una edició del 2006 en CD. Me l'he tornat a comprar i me l’he tornat a aprendre. No crec que aquí sigui gaire popular la vella música de jazz d’aquest anglès que va deixar les assegurances per convertir-se en músic, però a mi m’agrada, m’agrada molt, i també quan amb la seva música –els instruments es van afegint nítids i poderosos- es barreja la veu de la seva esposa, la cantant de blues irlandesa Ottilie Patterson. Quina parella!

Res, que aquí us deixo una cançó, On Top of Old Smokey -si ja fos dimarts triaria alguna altra cosa-, del disc Folk Barber Style. I aquí podeu trobar més de dos centenars de fragments de cançons -cosa que deu significar que poca gent compra els seus discos-, algunes de les quals segur que recordeu en altres versions. Jo, mentrestant, encenc un altre cigarret i continuo escoltant Chris Barber.

Entenc que hauria de titular aquest post, copiant en Jesús Tibau, Felicitats petites, però no tinc clar que siguin petites.

2 comentaris:

Roba estesa ha dit...

Dispenseu l'atrotinada entrada. Si ve de gust:

http://robainterior.wordpress.com

Moltes mercès.

Jesús M. Tibau ha dit...

saber reconèixer aquestes felicitats petites és el que ens fa sentir les grosses