16.11.08

inanitats (XII)

Somriu la boca,
els ulls també espurnegen.
El temps retorna.





















P.S.
Sí, ja ho sé que podia haver anat directament als prestatges en lloc de passar per l’ordinador des d’on ella, en perpendicular, se’ls mira cada dia, però el meu inconscient, suposo, no va poder resistir-se a una segona cita.
-Teniu els poemes de Catul?
-Me lo puede repetir, por favor?
-Sí, Catul, C-a-t-u-l (lletrejo). Els poemes en català. Potser els publicats a la Bernat Metge...
Consulta l’ordinador i no troba res.
-Usted se llama Catul y encargó un libro de poemas?
-No, no –em sento una mica avergonyit, no sé si envermellit, jo no volia-, Catul és el nom d’un autor llatí que...
Com l’altra vegada, la salva –s’interfereix- un llibreter que passa i deu haver escoltat la nostra conversa. Abans que m’acompanyi i m’allargui els volums del prestatge més alt, intento acomiadar-me de la noia. Somriure i paraules vanes: no em fa cap cas. Potser el proper cop que em vegi pujar les escales s’amagarà en un racó segur. Ho comprendre, i no sé si pretendré o aconseguiré traspassar la barrera dels clàssics que ens creen malentesos, que ens allunyen, que en lloc de tendir ponts ens presenten abismes. Maleïts clàssics!

És més tard quan compro un llapis a Muji i escric a la bossa de paper –excessiva i recicable- les línies sobre la imatge de la darrera capçalera provisional del bloc. És difícil limitar-se a tres versos: on queda el mirall, i el llapis que perfila, i el cabell al seu aire, i el temps immòbil i el que passa...?

7 comentaris:

Xurri ha dit...

bonica, l'inanitat
- breu, com el temps -
veus? ja ha passat.

-----

(m'ha fet riure que et diguin Càtul: perdona, però és còmic)

pere ha dit...

Ah, però tot el que passa, algunes vegades, sol tornar.
(És còmic, sí, però ara no sabria dir si anava amb segona intenció. Ja posaré alguns versets per explicar-me)

Francesc Puigcarbó ha dit...

"I sobre tot mirar amb innocència. Com si no passés res, lo qual és cert". No és meu, es d'una poeta Argentina, Alejandra Pizarnik, trobo s'hi escau.

Júlia ha dit...

I com ho saps, que tu no ets Catul????

zel ha dit...

Mo sé, però ,pñt em temo que jo hagués fet el babau igual que ella....

pere ha dit...

Difícils innocències, actualment, Francesc, però sí.

No n'estic segur, Júlia. Em fas dubtar.

Ei, zel, però ella és una professional. Jo crec que s'hi amgava alguna cosa que esbrinaré.

Montse ha dit...

Doncs jo crec que no s'amagarà. Voldrà saber qui és Catul i que tu li ho expliquis...

o potser no s'amagarà perquè, senzillament, no li fa vergonya no saber. Curiosament, és a tu, que saps, a qui la vergonya (aliena) et va fer pujar els colors.

El món al revés...

un amic que tinc diria "està bona"? si ho està, per què carai li serveix saber qui fou Catul? (sona masclista, però és tan real!)