repassant la premsa endarrerida

Avui he tingut un dia d’activitats no diré que intenses, però sí variades i sense treva, de tal manera que a penes he tingut temps per seguir els moviments del Barça o per confirmar si va davant en les votacions la gran esperança blanca, negra, o cafè amb llet... Quan he pogut, per relaxar-me una mica de l’actualitat més punyent i transcendent, he anat fullejant números endarrerits de revistes i diaris que se’m van amuntegant, en alguns casos anys i anys des que els vaig comprar. De vegades trobo coses interessants que em van passar per alt en el seu moment. Per exemple, no sabia que el discurs en català fet per Puig i Alfonso amb motiu de la visita dels reis (Alfonso XIII i senyora) a Barcelona hagués provocat tan enrenou. Tampoc no sabia que aquest mateix senyor hagués promulgat un bando que sembla que encara no són capaços de fer complir els municipals; potser és que han derogat aquest punt de l’ordenança.

Ab motiu de la rabiosa campanya que ha inspirat a n’els diaris militaristes de Madrid la digna conducta de l’alcalde interí de Barcelona, als saludar als Reys d’Espanya en la llengua de la ciutat y de tot Catalunya al nostre suculentíssim D. Teodoro Baró ens ha sortit ab un article publicat en l’edició de diumenge del Brusi, en el qual tot tractant de fer la defensa del senyor Puig y Alfonso en el cas particular aludit, deixa escapar conceptes que més son pera ofendre que pera satisfer al interessat.
A fi y efecte de treure significació política al senyor Baró al acte de dirigirse a l’Alcalde als Reys en llengua catalana, va dir que’l senyor Puig no va fer ús del idioma oficials per rahons de cultura, és a dir, perque más vale expresarse bien en catalán que mal en castellano.
Ab perdó de Don Tayodoro, hem de dir que no hay tales carneros, ni tal qüestió d’incultura, perque ens consta que’l senyor Puig y Alfonso parla el castellà un xich millor de lo que escriu l’autor de Lo joch dels disbarats, però encara que n’hagués pogut donar llissons al mateix Cervantes, en l’acte de la visita dels monarques a cala Ciutat hauria fet ús de l’idioma català, no per qüestió pilítica, sinó d’homenatge a la llengua catalana tan propia pera dirigirse a persones reals com pugui serho l’idioma que sol desfer el director del Diaro en els seus regocijados devantals...

“Cu-Cut!”, novembre de 1908

La Sociedad Atracción de Forasteros y Turistas ha enviado una comunicación á la Alcaldía, dando cuenta de que en la reunión últimamente celebrada por dicha entidad, se acordó felicitar al señor Puig y Alfonso por el bando que publicó prohibiendo el reparto de prospectos en la vía pública.
En dicha comunicación se aconseja la instalación en las Ramblas y demás vías céntricas de cajas ó grandes cestos donde puedan echarse los desperdicios de toda clase, que en la actualidad quedan abandonados en el arroyo, constituyendo uno de los motivos de la suciedad de algunas calles, precisamente lasque por su importancia debieran aparecer más limpias.
Tanta una como otra medida hállanse en vigor desde hace mucho tiempo, en las capitales europeas, donde se halla mejor organizado el servicio de policía urbana.

“La Vanguardia”, novembre de 1908.

A veure si demà continuo llegint i trobo algun altre esdeveniment capital interessant del quan no em vaig assabentar en el seu moment.