9.11.08

Si fos cronista, escriuria una crònica i li posaria títol

Una altra trobada blocaire a casa de la mar –amfitriona (i amfitrió i amfitrioneta) generosa (generosos)- en un dissabte de lluna creixent que es troba en el zenit mentre s’amaga l’estel de la tarda. Comiat informals de bloc, presentació d’un bloc encara amagat, retrobament de blocs secrets i proposta de nou bloc; tot entre gent de blocs i blogs. Juguem, juguesques, paraules, músiques, drings, castanyes oblidades, dibuixos, karaoke clandestí, dibuixos infantils, menjar, més menjar, visita, trucada (trucades), absències, aiguardent amargant i dolç, velles cares amigues i dues cares desconegudes i amables, fum de cigarretes (poques?), vermut amargant –segurament- de garrafa, el temps veloç que passa –sempre el temps-, bolets desconeguts –qui sap si perillosos- que creixent en un test, ordre i desordre, robatori d’esqueixos, fotos, vídeos, somnis, malenconies, silencis, pintura de Girona inacabada, més paraules, paper itinerant que s’omple de paraules, el lloro, els periquitos, ningú de Puerto Rico, cordes de guitarra, dits a la guitarra, cadira giratòria de colors desocupada, temps benigne... i encara tantes altres coses. Comiats: petons, mans, paraules. Carrers laberíntics, autopista, Barcelona. Darrer comiat. Recança...

Si fos cronista, faria una crònica enraonada i lògica i escriuria un títol i sabria quines etiquetes afegir.

Encara temps per un passeig fins a la Rambla.

I encara el futbol. Periodista: “Bona nit...”. Jugador: “Buenas noches...” El futbol és així.

I un post –per no perdre el costum- ara que ja és demà. Sense fotos –de moment- , sense música –de moment- , amb nova capçalera, per no perdre el costum. Va, i un dibuix misteriós (que no falti el sol).

8 comentaris:

Montse...Arare ha dit...

hmmmmmmm... és unc crònica perfecta.
Jo hi era (en esperit, que no de cos present, hehehe)

ens explicaràs /reu això del nou blog i del blog secret? (o és un secret?)

Un petó enyorat!

mar ha dit...

ohhhhh, quin post més emocionant!!!
la foto de la capçalera m'encanta i quan vosaltres vau marxar encara ens va deleitar amb unes quantes cançons més. Quina meravella!

Tinc castanyes per parar un tren i pollastre al forn esperant que vinguin tota la tropa de col.legues del meu fill i se'l cruspeixin (al congelador no m'hi cab).
La Carme ha plantat els esqueixos "robats" i oblidats per donar-los-hi amb un test quan la veiem.
De pastís ja no en queda tant (així estic, ufff)... ni de mandarines (què bones!!!)
Avui la Paula ha comentat que s'ho va passar molt bé i quan ha recordat als absents ha dit: "l'Arare, ui s'hi hagués vingut, la que hauríem muntat!"

A la vida no hi ha temps... però jo em sento molt afortunada quan veig que el que em queda el puc gaudir com ho vaig fer ahir. De debò, gràcies per venir.

quan fem la propera??? dinar de nadal???

penso acabar "girona" i exposar-lo al museu molt aviat (haureu de venir a veure'l)
un petó molt gran per a tots vosaltres
m

Quico Ventalló ha dit...

i la A de Miquela, com neu blava dalt del cim...o no és Miquela, sino Miquel, i el blau de la neu té vida autónoma; espontànea replica al vermell del cotxe.
Que difícils són les coses senzilles :)

Xurri ha dit...

No dissimulis, pere, que l'has escrit, la crònica. (tot i que hagis triat no afegir-li etiquetes)

Et deixo un document gràfic deliciós, per completar un punt més. o tres.

pere ha dit...

El teu esperit (i enyorat el teu cos) sempre és present, que ho sàpigues.
Explicarem, i tant.
petó.

Podria afegir sentiments, montse-mar, però ja saps que no ho faré, que després tot se sap :-) Puc afegir que és un plaer venir a casa teva?

Difícils, però senzilles, quico, i potser no cal interpretar-les, encara que tu ho has fet molt bé.

Ja m'agardaria haver-la escrit, però se m'escapen les paraules i els moments i només en sé fer un... no sé què.
Aar me n'hi vaig.

pere ha dit...

Quan sigui gran fotografiaré com tu, xurri.

jaka ha dit...

Oh, que be que us ho devíeu passar !!! podríeu posar algunes fotos en algun lloc oi?
Abraçades,
;D

pere ha dit...

Fem el que podem :-) Ho intentaré, però les meves són dolentes de veritat.
Una abraçada, jaka.