Esmentava ahir de passada Isabel de Villamartín, el primer nom premiat que es va sentir en els Jocs Florals dels 59, en els primers Jocs moderns; després, i posteriorment, van venir molts altres noms. Vull recordar, abans de continuar, un fragment de Francesc Pelagi Briz publicat el 1884:
Un dels arguments que els detractors de la institució (els primers Jocs Florals) explotaven amb més perfídia era el nombrament de la reina.
“En ple segle XIX, ¿no és ridícul fer reines de per riure? ¿Quina senyora o senyoreta serà la que accepte un lloc que l’ha de posar a la vergonya davant d’un públic nombrós, per espai de dues o tres hores? Ja s’ha acabat lo temps dels trobadors i de les violes. Lo segle del vapor i de la indústria no està per castells feudals, llunes i tempestats de comèdia! Avui tot això fins ha fugit de nostres teatres, i si en algun d’ells encara se conserva és en los d’arrabal on hi acut un públic que no sap llegir.”
Podríem comentar aquestes consideracions i el punt de raó que tenien, el seu progressisme... i també la consideració envers les dones i el seu paper i i el públic del centre o de “l’arrabal”, però no és aquesta la finalitat de la nota.
Una dona va ser la primera guanyadora dels Jocs i una altra poetessa va ser la seva reina. Aquests són els fets despullats. I la qüestió és, qui era la primera guanyadora dels Jocs i què més va escriure? Quin és el misteri que no ens permet saber gaire cosa d’aquesta escriptora? Potser els seus versos van ser circumstancials, un petit assaig poètic que el destí va premiar? No ho crec; poesies seves apareixen als Trobadors nous i als Trobadors moderns, les primeres antologies dels poetes de la Renaixença; a més, publicà quatre llibres: dos en català i dos en castellà. Potser la seva obra va ser curta en el temps? Bé, com a mínim comprèn dues dècades. Potser és que era una dona? Ningú no pot pensar que el fet tingui res a veure.
Què sé jo d’Isabel de Villamartín? Que el seu segon cognom era Thomas? Que va nàixer a Galícia en data desconeguda i que la seva mare era de l’Empordà?
A Catalunya (fragment)
Donam inspiració Musa estimada,
dona forsa y dulsuras á ma veu,
que la brisa que corre regalada
á confins mólt remots portará en bréu.
No he nascut, Catalunya, en tas riberas,
més en ellas ma infancia jo he passat;
y foren catalanas verdaderas
las priméras paraulas que he parlat.
Puig la mare amorosa que tenia,
mare rica en virtuts com no n' hi ha,
va véurer la primera llum del dia
en lo célebre y fértil Ampurdá.
[...]
Jo prego al Déu etern de cel y terra,
que llum ha dat al mon y escuma al mar,
que encara que sia en mitg de crua guerra
ma vida en lo téu sól puguia acabar.
Que va viure també a Madrid? Que potser provenia d’una família de militars, cosina com era del comandant Francisco de Villamartín? Què va morir al balneari de la Garriga l’any 1877, el gran moment dels Jocs? Es va casar? Va tenir fills? Qui eren els seus amics? Com va ser la seva vida?
M’agrada Isabel de Villamartín. Tinc tantes preguntes sobre Isabel de Villamartín que sé que no obtindran resposta... Més real que Clemència Isaura i més desconeguda que ella. Llàstima. En fi, ho deixo estar i acabo fent meus, en la mesura que m’ho permeti la meva manca de romanticisme, els versos de justificació que encapçalen el seu Horas crepusculares. Colección de cantares y seguidillas:
Durante estos delirios
que llegan siempre cuando muere el dia,
evocando en la ardiente fantasía
mil recuerdos de dichas y pesares,
he escrito estos cantares
al fuego de mi alma concebidos.
DESGLOBALITZACIÓ, PROS I CONTRES
Fa 1 hora
2 comentaris:
:) no la coneixia, gràcies per fer-nos cada dia una mica més ignorants :) per obrir-nos més portes, que ens donen més preguntes :) bon agost!
Jo tampoc la coneixia, Clidice :-)
Gràcies a tu per visitar-me.
Bon (i frec a les nits) agost!
Publica un comentari a l'entrada