25.10.09

i què?

Mira que ho tenia clar, que quan facis els 1500 posts (o apunts) diràs alguna cosa, i sorollet de platets i cop de maça al bombo, i algunes paraules commemoratives, un petit discurs de satisfacció, però amb discreció, sense treure massa pit, etc., etc.

I bé, em va passar la data i ja vaig pel post 1502. I què? Doncs res, això, que vaig escrivint aquí perquè m’agrada fer-ho i aquí s’ha acabat la història. Puc anar més enllà i raonar, racionalitzar, dir, justificar. I què? Al final hi ha el que hi ha i em molesta, em disgusta, pensar –i no deixo de fer-ho- això o allò, si un bloc té aquesta funció o aquesta altra, si actualitats, pensaments, amors, dèries, immediateses, nostàlgies, denúncies, cansaments, eufòries, optimismes, complicitats, comentaris, amistats, etc., etc, etc.

Em preguntava fa un temps l’amiga arati alguna cosa així com tu qui ets a la blogosfera? I no vaig saber què respondre, no per falta d’interès en l’autoexamen sinó per ignorància, per incapacitat de concretar, d’introspecció o, si es vol, de poetitzar. Tampoc ara no tinc cap resposta, però entenc que alguna cosa cal dir –ja sé que no és que calgui, sinó que vull dir- i com sempre penso en una obvietat mil cinc-cents cops repetida: sóc qui sóc que vulguis que sigui, estimat lector o lectora (toc dickensià) i no sé on em porta la meva via blocaire ni quan durarà. L’arati em podria haver preguntat, en una altre pla, qui ets tu? I la resposta, amb matisos diferents, hagués estat la mateixa: què sé jo: qui vulguis que sigui.

1502 posts (o apunts), i què? La gràcia de tot consisteix a tenir ganes de començar cada dia, malgrat els 1502 posts (o apunts). I aquí s’acaba i continua la història que dura des del setembre de no sé quan.

16 comentaris:

Sani Girona Roig ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sani Girona Roig ha dit...

Benvolgut,
Crec que malgrat hagis perdut una ocasió rodona per muntar una superfesta de celebració [a l'engròs o íntima] et mereixes que tots els molts i molts admiradors de la teva escriptura et felicitem i t'enviem regals virtuals.
Jo t'enviaré el meu per correu.
Promès jurat.
1500 això ja comença a semblar i ser una mica "josepplanià", velis nolis! ;-)
Pocs/poques blogaires poden dir tal i dels pocs que ho poden dir, més pocs encara són tan unànimement apreciats per lectors i col·legues.
De manera que aprofito l'avinentsa per persistir en declarar la meva admiració per aquest blog o bloc.
Bé, si vols ser blocaire en comptes de blogaire, avui t'ho perdono tot esperant que per allà els 2000 o 2500 posts els del Termcat ja hagin rectificat i siguis bloGaire.

Arati! A la catosfera, Saragatona, en "Pere", ho té escrit des del post nº1, és algú que es mou divers, perquè diversa és la vida, i ens escriu sobre

"actualitats, pensaments, amors, dèries, immediateses, nostàlgies, denúncies, cansaments, eufòries, optimismes, complicitats, comentaris, amistats, etc., etc., etc."
[i molt més encara] per al nostre delit i desassossec intel·lectual . Altrament dit, un bloc/gaire essencial

Felicitats pels 1500 regals que ens has fet fins ara, Pere! I proposo posar els dos que "passen" del número rodó a compte dels 1500 més que aniran venint...
I que jo els pugui llegir.
Una abraçada.
2:38 hora nova del 25.10.2009

Clarissa ha dit...

Felicitats arcàngel Pere!!!

Xurri ha dit...

1500 ja? si sembla que va ser ahir... (cap dels meus arriba ni tan sols a 500 - i no, sumats tampoc t'arribo)
El nombre potser no és més que això, un nombre, i de fet aquesta dèria per les xifres rodones és una mica absurda - perquè no celebrar xifres insòlites o personalíssimes? per exemple, el 1499 és el 25é nombre primer - si consideres que l'1 és primer. Si descartes l'1, llavors pots celebrar el 1511, que també es primer - encara hi ets a temps!!!
Tot i que el nombre de posts no ens diu res del que hi dius - això ens queda a la memória als que els hem llegit, amb més o menys capacitat d'evocació en funció de les nostres limitacions ;o)
Tu ves fent, que nosaltres anirem llegint. Petó.

Xurri ha dit...

Obviament, on dic 25é vull dir 250é (o com redimonis s'abrevíi)(o abreuji)

iruna ha dit...

pere...

acabem de sortir del llit i ara, llegint-te, t'explico una anècdota...

han vingut l'aicard i la sara al llit, com cada domenge. no sabíem quina hora era (podia ser la 1500, o la 1502 o qualsevol atra...) dropejàvem...

els he preguntat si se'n recordaven de què havien somiat. l'aicard no recordava cap somni. la sara, sí. en un dels trossets: "he vist al iaio i m'ha semblat que era un fantasma, però era ell, amb un reflex de llum"...

m'ha fet gràcia :)

i entro i et llijo i...

vinc i t'escric això, a tu, "pere"... que també ets tu.

una abraçada

kika ha dit...

renoi, 1500 són molts!
felicitat i per molts més!
ara que et vull felicitar encara més per deixar passar de llarg els 1500 i els 1501 tan naturalment! això sí que tè mèrit!
:-)

Anònim ha dit...

Per molts anys i molts posts !!!!

Abraçades, jaka

F.Puigcarbó ha dit...

Per molts posts!

SM ha dit...

Un número és un número... però 1500 són molts posts! Endavant i per molts anys!

zel ha dit...

I què? Doncs molt bé, encara que poques vegades sé què respondre, perquè les teves reflexions cal llegir-les, és important que hi siguis, ja ho saps per com aguantes fermament el timó, sense cansar mai. La meva abraçada més còmplice!

Jaume ha dit...

Que durin les ganes, Pere!

Clidice ha dit...

Moltes felicitats pels 1502 posts! :) el més important és seguir tenint-ne ganes :)

pere ha dit...

Ets absolutament generós, Sani, i no trobo paraules per correspondre a les teves i, al mateix temps, per demanar-te disculpes en els moments en què tu potser les necessitaves i la meva desídia habitual, el "deixem-ho per demà", no han estat a l'alçada de la teva generositat. Tu ja m'entens.
En fi, Sani, que qualsevol dia ens retrobarem i ens donarem una abraçada real en lloc d'aquesta virtual que tu em deixes i jo et faig
(darrers minuts del dia 25 de la lluna creixen d'octubre)

Gràcies, bíblica Clarissa :-)


I és el que jo dic, xurri, què importen els números, que és un plaer compartir amb tu, si potser un sol cop val per totes les xifres :-. I no m'emboliquis, que sóc de lletres.
Petó.
(farem quatre classes particulars d'accents i altres detalls, però no te'n refiïs, que sóc occidental)

Moltes gràcies, iruna, per la part que em toca de l'anècdota de la llum i per la màgia blanca i d'altres colors que ens expliques i que m'agrada llegir a les nits, abans d'anar a dormir.
Com que avui, iruneta, d'alguna manera faig una celebració, t'importa fer-los un petó a l'aicard i a la sara de part meva...? I un per a tu.

Gràcies, kika. No els deixo passar, no, és qüestió de memòria. La gràcia està en el fet que arribar als post que sigui em permet, per exemple, llegir-te a tu.

Gràcies, gràcies, jaka!
Petons de la terra.


Gràcies, Francesc. Tu ja et deus haver descomptat, segur :-)

Gràcies SM, potser massa paraules, però què hi farem.

Gràcies pels ànims, zel, i per anar passant i llegint les meves històries sovint excessivament llargues i marginals.
Una abraçada (qualsevol dia, tremola, et vindré a veure :-)


Gràcies, Jaume. Tu ho saps, de què vivim si no és de les ganes :-)

Gràcies, Clidice. Certament, els números no dieun res, sinó les lletres :-)

Arare ha dit...

No tinc perdó. Mai no tinc perdó, i en canvi sempre m'acabes perdonant.

Et felicito pels posts (o apunts) i et demano que no paris mai!

posats a demanar... no?

Abraçada.

pere ha dit...

Mai no t'he de perdonar res, Arare, només faltaria... encara que ara que ho penso... :-)
Ja veus, els teus desitjos són ordres: no paro.
Abraçada.