26.10.09

quin e-book t'emportaries a una illa deserta? (1a part)

No sé si al final serà el terme e-book o llibre electrònic el que perdurarà o s’acabarà trobant una altra solució, com a mínim per desfer el possible equívoc inicial del mot que en l’actualitat tant serveix per designar el propi llibre com l’aparell que serveix per llegir-lo. Es digui com es digui, darrerament m’he interessat per l’aparell, els material que s’hi pot veure i el futur de tot plegat

Vaig començar a hores perdudes en algunes llibreries i suposo, encara que només sigui per tenir una estadística personal, que aprofitaré visites posteriors per començar amb la mateixa pregunta: Teniu e-books?

A Ona potser hauria d’haver explicitat més la pregunta (teniu llibres electrònics i lectors de llibres electrònics?) o haver tingut més cura en la pronunciació, perquè la resposta va ser una cara d’estranyesa seguida d’un: sorry? what? No, no en tenen, els van tornar –es refereix als llibres-, en canvi tenen diferents versions d’una nina que diu algunes paraules en català i que vés a saber si comparem per a la neboda més petita abans que es faci massa gran.

No gaire lluny hi ha Laie. Ja es veu a l’aparador que tenen llibres i aparells. El lector és un Papyre 6.1, d’una empresa granadina, l’únic de fabricació espanyola; el tenen en els tres colors existents: blanc, negre i vermell diable. L’encarregat d’explicar el funcionament de l’aparell és el noi de la caixa que, molt amablement em va comentant, entre venda i venda, les característiques més destacables de la màquina mentre la manipulem i m’acaba donanat set fulls impresos i grapats amb totes les obres que ja inclou, començant -ordre alfabètic a partir del nom- per A. Dumas fill (La dama de las camelias) i acabant per William Shakespeare (Sueño de una noche de verano), entre les dues obres, uns cinc-centes de literatures diverses i de tots els temps que ja no tenen dret d’autor, totes en castellà, és clar. A la Catalònia tenen el mateix lector, que costa un euro menys. A la Bertrand, exactament igual; en tots els casos, els llibres que venen per poder llegir-se en aquest aparell (més aviat per accedir a un codi que permet la descàrrega) són escassos, i cal destacar els d'edi.cat, entre els quals podem trobar L'inici del capvespre, de l'amiga Júlia Costa (a edi.cat també venen lectors o ereaders, però d'això ja en parlarem) . A la Central de Mallorca, on darrerament faig unes despeses considerables, res de res. Tampoc a la Casa del Llibre (o Casa del Libro, que mai sé com ho he de dir) en saben res (ewoks?, la meva pronunciació és deplorable), tot i que ho pregunto doblement.

En resum, que a les llibreries en format paper els llibres digitals i els seus lectors encara estan a les beceroles o en la més completa ignorància o menyspreu, de manera que si volem endinsar-nos una mica en el tema i valorar l’estat de la qüestió haurem de recórrer a altres fonts. Però això serà en el proper apunt.

13 comentaris:

Júlia ha dit...

El primer digital de Meteora! Un honor, encara que no crec que signifiqui, de moment, res més que això...

kika ha dit...

bona recerca!
t'hauré de seguir de prop, perquè m'interessa... ja que el reader que et vaig dir que volia encara no el venen a espanya... i no se sap si el vendran ni quan. o siqui que me n'he de buscar un altre... :-)

Sani Girona Roig ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sani Girona Roig ha dit...

Benvolguts/des,

Sobre aquest tema, us recomano la lectura d'un post, i els comentaris associats al post,
El taller de la gracia y Mi siglo
octubre 22, 2009 | 28 Comentarios
al blog
Una Temporada en el Infierno, de Juan Pedro Quiñonero.

Veureu que la discusió sobre "l'enfrontament" llibre paper i llibre electrònic hi és ben viva, i plantejada seriosament.
Maty, especialista en TIC aporta dades d'interès sobre formats presents i futurs del nou suport digital.

Tot serà una qüestió d'equilibri.
Quan ja tothom donava per morta la foto paper, han aparegut es àlbums, i tothom torna tenir foto paper a casa. I l vegada Flickri Picassa acumulen dsenes de milions de fotos digitals.

Jo no dutbo que el format electrònic serà el futur del llibre, però que coexistirà, per sort nostra i la de la generació dels nostres fills, amb els llibres paper.

Reconec que jo sóc persona la generació del paper, però els darrers anys m'he fet un fart de llegir sobre pantalla d'ordinador. Entenc que les noves generacions poden acostumar-se a llegir llibres electrònics amb hipertext.

No sé si la comparació és vàlida, però crec que sí: no hi ha ningú que s'empenyi intel·ligentment a no voler mirar cap pel·licula en DVD adhuïnt que no hi ha res com veure les pel·lis a cinema.
Crec que poden coexistir perfectament dos formats, cadascun d'ells amb els seus aventatges.

Sani Girona Roig ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sani Girona Roig ha dit...

Petit detall.
Jo penso escriure ebook i ellibre i erevista o ecatàleg per referir-me als llibres, revistes o catàlegs electrònics, independentment del que proposin els supersavis del TERMCAT, que té l'especialitat de crear alguns neologismes impossibles i contranatura.
Si coïncidim bé, i si no, tal dia farà un any.

Clidice ha dit...

el papyrus 6.1 és el que, de moment, em recomana el meu nebot informàtic (peça essencial a les cases d'avui dia, el nebot informàtic, no pas l'e-book). Em diu que no és el millor però si el més equilibrat en preu i qualitat. De tota manera, com tot bon informàtic, em recomana que m'esperi a Nadal que segurament vindran els últims que han sortit als EUA i que tenen més gadgets. O sigui que, de moment, no sé pas que fer :)

Clidice ha dit...

acabada la conversa amb el nebot informàtic decideixo no avançar en la compra de cap e-book, de moment. El meu deler és tenir-ne un per poder editar el text, tinc molts llibres en format .pdf, i poder subratllar-los i afegir-hi notes. No sembla que sigui pas possible ara mateix amb la tecnologia que s'està venent. I, la veritat, per a la literatura d'oci prefereixo el format tradicional.

el gatot ha dit...

a una illa deserta... podries carregar les bateries de l'ebuk? hi hauria guifi?
tindria fronteres l'illa? lleis d'estrangeria?

massa preguntes, i massa absurdes, quan tots sabem que a les illes desertes inevitablement hem de trobar el diari manuscrit del pirata...

jo... preferiria endur-me'n -o donar la benvinguda- a qui em volgués explicar històries a la vora del foc de terra o del cel...

si iu tumorro...

pere ha dit...

Ja es veurà, Júlia... Qui sap si a partir de Nadal es disparen les vendes.

No sé si el que aniré escrivint et servirà d'alguna cosa, kika, que la meva investigació és superficial i els meus coneixements sobre el tema encara més.
M'atreveixo a preguntar-te quin reader era?
Vols dir que encara que no el venguin a Espanya no te'l pots comprar a través d'internet o algun altre sistema? Segur que no el venen?

M'he llegit el post que suggeries i els comentaris corrsponents, Sani. Trobo que són unes reflexions força interessants que van més enllà de la meva intenció al post, perquè jo em plantejo de manera secundària, ara i aquí, la coexistència del paper i el llibre electrònic; la meva opció és clara: si en algun moment em compro un lector electrònic, no dubtto que també aniré comprant llibres en paper. sigui com sigui, dubto que durant el proper any hi hagi gaires novetats en el país (i fora, simplement pel fet que els usuaris de la literatura ´tenen característiques força diferents dels d'altres mitjans culturals (cinema, música, etc.). Bé, n'anirem parlant.
Quant a la denominació, és cert que les opcions són discutibles, però en aquest aspecte jo no tinc problemes. La meva opció sria lector de llibres electrònics i llibres electrònics (fins a nova revisió)

Clidice, completament d'acord, pel poc que sé, amb el teu nebot informàtic. També, des de la meva ignorància, m'atreveixo a dir que el boom, si és que existeix, dels lectors electrònics no serà encara aquest Nadal, cosa que no vol dir que no es pugui comprar ara perquè si la finalitat és carregar de llibres i llegir, el material actual és suficient, una altra cosa és el color, la possibilitat d'interactuar amb l'aparell, els models tàctils, que els japonesos comencin a fer i desfer... però si el que volem és llegir, no hi ha problema.

Amb les teves preguntes , gatot, te m'avances al proper post sobre el tema, així que de moment no et donaré respostes. A més -no ho diguis a ningú- ja no hi ha illes desertes en temporada alta més que en els nostres sommnis i en la nostra imaginació, però farem veure que sí.
Ah, que més voldríem tots que algú ens expliques històries com tu dius! Bé, algú no; cal triar bé l'emissor (o emissora) i les històries.
Fins ara.

kika ha dit...

em sembla que ja t'ho havia explicat: es el reader touch de sony. des d'aqui només es pot comprar per ebay. però com que jo vull que me'l comprin des de la feina, no pot ser per internet... per qüestions burocràtiques. aleshores, o me'n trio un altre, o m'espero... per això em fa tant servei la teva recerca :-)

Arare ha dit...

jo... mentre pugui llegir i escriure m'és igual si és en paper o damunt dd'una pedra.

Només demano que santa Llúcia em conservi la vista (encara que seria millor que me l'augmentés, perquè no anem bé, no anem bé)

pere ha dit...

No ho recordo, kika, ja saps com em despisto. Tens raó, el tàctil de Sony encara no es troba aquí i la burocràcia de les emprees oficials no permeten travessar fronteres en aquests aspectes, tot i que si vas a Perpinyà segur que el trobes (la teva empresa no creu en els Paísos Catalans?). No m'allargo més en el tema perquè encara em queda un post sobre la metèria.

Jo prefereixo llegir sobre paper (com que sóc una mica fetitxista), però penso que els els lectors de llibres electrònics també tenen la seva gràcia.
No m'en parlis, Arare, la meva vista, entre l'edat i la pantalla de l'ordinador no sé on anirà a parar.