quin e-book t'emportaries a una illa deserta? (1a part)

No sé si al final serà el terme e-book o llibre electrònic el que perdurarà o s’acabarà trobant una altra solució, com a mínim per desfer el possible equívoc inicial del mot que en l’actualitat tant serveix per designar el propi llibre com l’aparell que serveix per llegir-lo. Es digui com es digui, darrerament m’he interessat per l’aparell, els material que s’hi pot veure i el futur de tot plegat

Vaig començar a hores perdudes en algunes llibreries i suposo, encara que només sigui per tenir una estadística personal, que aprofitaré visites posteriors per començar amb la mateixa pregunta: Teniu e-books?

A Ona potser hauria d’haver explicitat més la pregunta (teniu llibres electrònics i lectors de llibres electrònics?) o haver tingut més cura en la pronunciació, perquè la resposta va ser una cara d’estranyesa seguida d’un: sorry? what? No, no en tenen, els van tornar –es refereix als llibres-, en canvi tenen diferents versions d’una nina que diu algunes paraules en català i que vés a saber si comparem per a la neboda més petita abans que es faci massa gran.

No gaire lluny hi ha Laie. Ja es veu a l’aparador que tenen llibres i aparells. El lector és un Papyre 6.1, d’una empresa granadina, l’únic de fabricació espanyola; el tenen en els tres colors existents: blanc, negre i vermell diable. L’encarregat d’explicar el funcionament de l’aparell és el noi de la caixa que, molt amablement em va comentant, entre venda i venda, les característiques més destacables de la màquina mentre la manipulem i m’acaba donanat set fulls impresos i grapats amb totes les obres que ja inclou, començant -ordre alfabètic a partir del nom- per A. Dumas fill (La dama de las camelias) i acabant per William Shakespeare (Sueño de una noche de verano), entre les dues obres, uns cinc-centes de literatures diverses i de tots els temps que ja no tenen dret d’autor, totes en castellà, és clar. A la Catalònia tenen el mateix lector, que costa un euro menys. A la Bertrand, exactament igual; en tots els casos, els llibres que venen per poder llegir-se en aquest aparell (més aviat per accedir a un codi que permet la descàrrega) són escassos, i cal destacar els d'edi.cat, entre els quals podem trobar L'inici del capvespre, de l'amiga Júlia Costa (a edi.cat també venen lectors o ereaders, però d'això ja en parlarem) . A la Central de Mallorca, on darrerament faig unes despeses considerables, res de res. Tampoc a la Casa del Llibre (o Casa del Libro, que mai sé com ho he de dir) en saben res (ewoks?, la meva pronunciació és deplorable), tot i que ho pregunto doblement.

En resum, que a les llibreries en format paper els llibres digitals i els seus lectors encara estan a les beceroles o en la més completa ignorància o menyspreu, de manera que si volem endinsar-nos una mica en el tema i valorar l’estat de la qüestió haurem de recórrer a altres fonts. Però això serà en el proper apunt.