21.10.09

tres (2)

Una tria de tres, vull dir que trio els tres de la tria:

L’exposició de Maillol a la Pedrera. A veure a poc a poc. Algú diu que potser massa bronze i poc or; no li faig cas. I aquesta dèria de classificar...



Pràcticament cap crítica. No, però sí; sí, però no. Sharpe s’està convertint en un maldit, en el sentit trobadoresc del terme? Massa repetició? Massa gran? Fora de moda? Continuo sent-li fidel malgrat les poques i horribles darreres entrevistes ina penúltima novel·la molt mediocre. Aquesta setmana em llegiré Els Grope –potser poc adequat per a lectores (?)-, amb bonica il·lustració de la portada de Goyti i traducció de la solsonina Josefina Caball Guerrero.













No sé si al final hi podré anar, però m’agradaria tornar veure en pantalla gran (?) les projeccions de les pel·lícules de Jacques Tati que a partir d’ahir es passen a l’Institut Français. Se sap que és un dels meus directors preferits. Us deixo el seu segon curtmetratge –sembla que ningú troba el primer-, un conjunt de gags en bicicleta, que aprofitaria posteriorment a Jour de fête (els que heu vist Benvinguts al Nord! segur que captareu l’homenatge que li fan). No em puc estar de deixar també una seqüència de Les vacances de Monsieur Hulot. Les pel·lícules de Tati sempre m’acaben deixant un sentiment agredolç, ai! Finalment, i de regal, un enllaç en xinès on es troba el seu darrer llargmetratge, Parade, una tornada als orígens.


















Parade

P. S. Teniu un dia més per participar en "negra o criminal". O és que ja no es llegeix... ?

6 comentaris:

Júlia ha dit...

L'oncle tatiesc ja ha recuperat la pipa?

pere ha dit...

momentàniament, Júlia :-)

Arare ha dit...

Benvinguts al Nord em va sorprendre gratament, ja que hi vaig anar sense saber ben bé què anava a veure.

ai, Tatí,Tatí!

pere ha dit...

Senzilla, però amable i ben intencionada, força bé, Arare.
Tati, inigualable.

xurri ha dit...

no he tingut temps, ni inspiració, per trobar poe... m'hi haig de posar més seriosament!!! (perdóoooo)

pere ha dit...

ara, massa tard, ja no tens excusa. Ens hi posarem, és clar. Quina feinada t'espera!