18.10.09

del negoci al oci, passant per la cultura, i viceversa

Llegeixo l’article de l’Eulàlia Solé del divendres, i com que jo també volia parlar del tema, però la tria de les paraules i la coordinació de les oracions és més lenta que la còpia d’un text que s’hi aproxima, deixo els meus matisos i l’enfocament personal, encara que per tal que no sigui dit que només teclejo, també tradueixo a raig i sense ornaments, excepte els mots entre claudàtors, que són meus:

Un dels sectors en què la concentració de negocis anomenats culturals [hi ha algun sector que no sigui cultural?] respon a criteris mercantils és l’editorial. Hi ha grups d’edició que estan dirigits per gestors que igual podrien regentar un hipermercat [o una botiga de barri]. Han d’assegurar-se que els llibres aconsegueixen una difusió àmplia, cosa que els porta a rebutjar obres de mèrit si se les considera poc rendibles. La meta és obtenir un nivell de guanys comparable al que rendeixen els audiovisuals. Es tracta de competir amb l’entreteniment electrònic [i amb qualsevol altre], fins i tot dins de la pròpia empresa multisectorial.

A més, la circulació electrònica de la cultura [ja hem quedat que la cultura és tot, i si no ho és, és perquè determinat sector encara no ha piulat] aparenta una llibertat de tria que en realitat és limitada. Unes poques potents corporacions controlen tant lleure com notícies [i les corporacions més humils aspiren a un petit percentatge del control], malgrat que els blocs [compte!: els blocs!] a internet pretenen descentralitzar la informació, obviant que de vegades se semblen a xerrades de cafè. Sí, la cultura s’ha transformat en mercaderia [no ha estat sempre així? O és que es pretèn que la cultura sigui gratuïta, en la doble i immediata accepció del terme], i només alguns reductes es resisteixen a la rendició [els mateixos blocs no corporatius?].


Per cert, parlant de cultura, negoci i literatura, algú de vosaltres té un e-book? Algú pensa comprar-se’n un durant els proper any? Quin? Per què? Etcètera. Si les respostes no són satisfactòries, amenaço amb un article indocumentat sobre el tema.

8 comentaris:

Júlia ha dit...

Per al·lusions: molts articles dels diaris i fins i tot dels llibres especialitzats en temes diversos també s'assemblen a xerrades de cafè.

Jo crec que des que el llibre s'ha venut de forma convencional ha estat això, un producte comercial, i sinó que li preguntin a Dumas pare o a Balzac, que escrivia com un desesperat els capítols de les seves novel·les per als diaris. La cultura és i ha estat una mercaderia més. Per cert, ningú no sap ben bé què és, això de la 'cultura'.

Amb el temps ens queden quatre obres clàssiques, però en l'època d'aquestes obres clàssiques es venien també moltes coses 'comercials' que no han passat a la història (encara que la història també és injusta).

En general estic d'acord amb Solé, però no massa amb aquest escrit. Sobre la guanyadora del Nobel, també els Nobel són premis sotmesos a moltes pressions, i no és la primera vegada que un autor premiat no es troba a les llibreries amb facilitat fins que no el premien.

I sí, possiblement més endavant em compri algun e-book, tot arribarà, m'imagino que el primer serà algun recull d'obres d'aquestes que en diuen 'clàssiques', per tenir-les en poc espai, consultables i a l'abast.

Clidice ha dit...

Me l'he demanat per reis :) l'e-book. Si vols t'envio per mail les dades del que probablement em duran :)

kika ha dit...

tot el que e relevant es converteix sempre en mercaderia... és la definició del món on vivim...
i jo no hi puc fer menys, fa dies que vaig darrere del ebook: reader touch edition de sony...
de fet, espero que me'l comprin per la feina (i no me'l calgui pagar :-)) encara em queda solucionar un parell de questions burocràtiques ...

pere ha dit...

Ei, Júlia, l'Eulàlia és molt generosa, fixa't que quan parla dels blocs diu que "de vegades", és a dir, excepcionalment, se semblen a conveses de cafè; les meves pretensions no van més enllà. Quants als altres mitjans, molt sovint són converses de cafè, converses, per altra banda, que jo aprecio sovint més que molts llibres especialtzats.

Ja saps que l'apunt no té cap més pretensió que la de dir que tot él que es ven i es compra és un negoci i, si anem més enllà, que tots els negocis, només faltaria, pode ser més o menys dignes. Per al lector, que és el meu cas, comprar llibres és també un negoci, encara que no tingui repercussions econòmiques directes; ara bé, alguns editors, o qui sigui, tenen una tendència a voler-me fer passar bou per bèstia grossa.
Tens raó quan als Nobels, tot i que la majoria dels llibres que es troben a les llibreries no els ha premiat ningú, més que en molts casos, el lector que els llegeix que, com se sap, no sempre té la consideració que hauria de gaudir.
Algun dia parlarem més del tema, mentrestant, a mi també em vénen tempatacions de tenir un e-book, però he de mmirar força el tema i segurament esperar una mica, com sempre que apareix una cosa nova que fa provatures tècniques i té fluctuacions de preus que no acabes de saber s'on surten.

Ostres, clidice, ja ho tens clar? Quin e-book? Per què aquest i no un altre? Va digues? A mi em fa gràcia, però encara no he començat la investigació sobre quin és el que em convé ni quan. I si obrim un fòrum sobre el tema? De moment, em diràs la teva opció, que ara mantens en secret?

Cert, kika, tot el rellevant és mercaderia, i la resta també, cosa que no és cap mal sempre que tinguem total llibertat per conèixer i triar.
Quina envaja que et comprin un e-book a la feina! I, a més, un dels que sembla que està millor. Ja em diràs. Des d'ara que començo a pensar arguments perquè també m'en comprin un a mi, encara que amb les restriccions econòmiques de la meva feina hauré d'intentar ser molt convincent.

(ei, a veure si quan veieu que em falla l'ortografia als posts, m'aviseu, que amb la crisi he hagut d'acomiadar la correctora)

kika ha dit...

ei! que no eres profe de català tu? com vols que t'ajudi si jo vaig penjar el d!
:-)

pere ha dit...

Sí, kika, però els qui em coneixen saben que la meva capacitat de concentració és pràcticament nul·la i que les tecles no fan cas als meus dits i, algunes vegades, al meu cervell.

kika ha dit...

doncs així no són faltes d'ortografia! ... son errades de mecanografia :-)

pere ha dit...

De mecanografia, de falta de repàs, de distracció i algun cop d'incompetència.