1.10.09

de l'ofici de poeta

Diuen que no tenia gaires ganes de celebrar els cent anys ni de tants homenatges com es preveien. I va deixar de menjar. I es va morir. Segurament ja havia dit el que volia.
El llegeixo:


Para que algo quede de este latir,
para que, si alguien quiere mirarse, pueda;
para calmar quizá alguna sed, y que alguien diga
«a mí me pasó algo semejante».
Los poetas estamos para eso:
para ofrecerles tránsito a los demás,
para que se encaramen sobre nuestros latidos, y que divisen
un poco más allá, en medio
de tanta oscuridad como nos circunda.
A veces nada tiene sentido, ni siquiera
que me des la mano o ese
limón redondo tan bello en la vereda.
A veces lo que tiene sentido no tiene sangre,
ese poco de sangre por la cual se muere.
Todo es ganas de morir de otra manera,
ganas de imitar a los ríos y que la tierra vea
que hay otras aguas y otras penas, y los cielos
contemplen misericordiosamente
nuestras peregrinaciones.
Tu oficio, poeta, es contemplar,
que todo se te escriba dentro; luego,
quizá leer allí mismo, quizá decir a los otros
lo que allí mismo, escrito, tú lees.

Tu oficio, poeta...

5 comentaris:

Júlia ha dit...

La llàstima és que sentim parlar una mica d'aquests bons autors quan moren, generalment.

Clidice ha dit...

sentir que estàs escrivint els sentiments dels altres, per als altres, com els escrivents de cartes d'amor i testaments que encara hi ha a les places d'armes a algunes ciutats sudamericanes, sona a tasca necessàriament remunerada per l'OMS :)

la Teresa ha dit...

Em sembla una manera molt maca i molt propera de descriure l'ofici de poeta. No coneixia en José Antonio Muñoz Rojas. Gràcies.

arati ha dit...

Excel·lent elecció!

pere ha dit...

Ben cert, Júlia. I en aquest cas la majoria de reconeixements li van arribar de molt gran.

I no és aquesta la funció del poeta, Clidice: mirar i mirar-se per explicar-se i explicar i compartir amb els altres? :-)

I jo tampoc el coneixia, Teresa, o gairebé. Ahir, en llegir un poema seu, vaig pensar en el teu darrer. Ara te l'envio.

M'agrada que t'agradi, arati.